Sense límits

S ovint es relaciona emergència amb joventut. I l'Atriumlab s'hi rebel·la. Per això en els tres títols que completen aquesta tercera edició inclouen la dramatúrgia d'Eles Alavedra d'El desvetllament d'una papallona nocturna, un cant al compromís personal amb l'art des dels textos de la inconformista Virginia Woolf. És només un exemple. Les definicions d'etiquetes (sobretot en un terreny tan inestable com l'art contemporani) hi són per negar-les. L'Atriumlab, doncs, trenca un nou límit i es demostra prou lliure per superar un principi no escrit.

Aquesta setmana ha començat ja aquest programa. Ho fa amb la complicitat de la Nau Ivanow, que ha aconseguit situar el projecte guanyador de la Beca Desperta en una sala d'exhibició de la cartellera de Barcelona. El projecte, que enguany signa la quarta edició, tanca el cercle. El jurat ha premiat un dels 40 projectes rebuts (principalment de Catalunya, però fins i tot també de fora de l'Estat espanyol). Li ha donat la possibilitat de forjar-se amb una residència en què hi han pogut rebre opinions dels membres del jurat com a mirada externa amiga (el projecte de Discordants, que fa comèdia sobre una parella heterosexual en què un d'ells té el VIH, de fet, s'ha contrastat també amb associacions que fan pedagogia sobre aquesta amenaça massa estigmatitzada i amagada); també ha rebut el suport d'aprendre a explicar el seu espectacle a la premsa (gràcies al suport d'Aportada); i ara, finalment, accedeix a una sala professional. Fins ara, el resultat es presentava a la Nau Ivanow amb la intenció d'atrapar programadors perquè els donessin l'alternativa.

The Mamzelles es va fer popular gràcies a la seva intervenció revolucionària a l'anunci de l'Envàs, on vas?. Posteriorment, també han fet dues accions a escena. Les tres integrants de la banda de música (amb discos al mercat i tot) són actrius de l'Institut del Teatre i reivindicaven la seva faceta d'actrius. Ara, a F.A.M.Y.L.I.A. (el subtítol és més aclaridor: Follamos Amando Mucho Y Luego Intentamos Arreglarlo) fan un pas enrere. A partir de la conversa del que significa família amb els seus col·legues (de dins i de fora del teatre) qüestionen el concepte de família i ho fan, com sempre, desinhibidament. Elles no hi són però sí que sona de banda sonora els temes picants i quotidians de The Mamzelles. El punt de vista irreverent és que els personatges femenins han decidit que els interpretin actors masculins per trencar el clàssic rol home/dona.

Eles Alavedra entén la dramatúrgia sobre textos de Virginia Woolf amb el treball que també va fer d'Antoine de Saint-Exupéry, dues carreres paral·leles que van ser compromeses: la primera, amb la seva identitat personal; el segon, amb la societat fins al punt d'arriscar i perdre la vida. A El desvetllament d'una papallona nocturna l'actriu Anna Sabaté assumeix el rol de l'escriptora però sense voler limitar-se a una biografia. Hi és, això sí, la seva època a través dels vestits atemporals i, sobretot, el seu compromís amb l'art. Aquesta mirada radical, avui, és molt actual quan els actors s'han de debatre sovint entre la supervivència i la professionalitat. La crisi ha afectat de ple la cartellera, indubtablement. I les funcions es duen a terme molt gràcies a la vocació de l'intèrpret. Aquest és el tercer monòleg de Sabaté. S'intueix que combrega plenament amb aquesta radicalitat del valor de la creació, més enllà de la sostenibilitat econòmica. La versió trasllada l'expressió escrita al teatre.

Si la Beca Desperta persegueix donar projecció a una trajectòria que arrenca, també ho fa l'Atriumlab. Raimon Molins, el director artístic de la sala, està molt satisfet que més del 80% de les peces que s'han estrenat en aquest cicle de molt curta durada (en part, per la limitació de la sala i també pel risc de programar-los cinc setmanes, sense conèixer gaire res del resultat) han tingut vida posterior en la cartellera de Barcelona. Es demostra, doncs que hi ha més vida a aquesta breu presentació del teatre de l'Eixample. La creació sense límits, ben feta, també és atractiva al públic.