El malson és una gallina impertinent!

R etorCia Teatre és una companyia valenta. Perquè s'atreveix a parlar d'un tema tan obscur com és la relació de parella entre un infectat pel VIH i un que no ho està. A sobre, s'atreveix a desdramatitzar-ho amb fortes dosis de comèdia, quasi amb un aire cínic. Certament, el gran encert del muntatge és l'aparició de la gallina amb qui el protagonista mantindrà llargues converses i l'ajudarà a esvair certs fantasmes. Però no perquè la gallina aporti pau a la seves pors (això sí que ho fa, amb un imprescindible aire de pedagogia i comprensió, el metge que fa el seguiment del cas), sinó perquè es revela tan ridícula que ell reacciona a l'inrevés.

La Beca Desperta, doncs, torna a premiar un ésser imaginari, un univers que sembla ser propici: ja en la primera edició, es va recollir un espai misteriós, una mena de casa abandonada amb ànimes navegant-hi ((Des)hàbitat, 2011); l'any següent la premiada va ser la trama d'un noi que construïa a la seva habitació una mena de satèl·lit per refugiar-se del drama familiar (Companyia solitària, 2012); finalment, l'any passat (El gran despropòsit, 2013) van imaginar una societat futurista postnuclear en què qui no escoltava música en directe li esclatava el cap! Doncs ara, RetorCia parla sobre un cas dramàticament cert (tot i que minoritari) amb un toc de surrealisme gallinaci.

Hi ha tres plantejaments escènics: el primer és la relació de la parella (des que es coneixen fins que decideixen anar a viure junts, i compartir en secret el seu secret) amb un aire entre dramàtic i romàntic: és on apareix més el patiment; el segon és el dels protagonistes amb el metge: és on s'aporta la informació raonada dels perills d'infecció (sense aquestes càpsules d'informació, la peça se sumaria al cúmul de productes de soroll, desinformació sobre el cas de la sida); finalment, el tercer món és l'esbojarrat (amb un final per emmarcar d'una coreografia digna de discoteca d'Eivissa). És quan el noi pren les decisions per contrast a les queixes del seu company de somni (primer és un jutge geperut després una gallina gegant tan egoista com impertinent).

Certament, alguns elements, com ara la palla que va apareixent per coixins, sobres, motxilles, descol·loca d'entrada. Els ous esclafats a terra semblen una gamberrada d'assaig que ha quedat en el muntatge final. Són elements que apareixent massa dissonants, com fora de context, que no casen prou bé amb el plantejament d'amor i d'egoisme. Perquè RetorCia recull molt bé quins poden ser els patiments de conviure amb el VIH: des de sentir-se víctima a agressor; company generós a individu solitari.