cultura

El noucentisme gironí, objecte de debat a Breda

Diversos experts analitzen fins avui el seu impacte cultural en unes jornades

Els estudis sobre el noucentisme, abordats des d'una perspectiva de país, han deixat sovint de banda la seva irradiació fora de Barcelona, a pesar que va tenir una influència notable en la literatura, l'art i l'arquitectura de la majoria de terres catalanes. Les II Jornades Noucentistes de Breda, inaugurades divendres al Museu Josep Aragay, proposen aprofundir en la influència concreta del projecte a les comarques gironines per mitjà de les ponències de diversos investigadors sobre el període. Les sessions van començar amb una conferència de Xavier Castanyer, un dels organitzadors de la trobada i especialista en l'obra del pintor, teòric i ceramista Josep Aragay, centrada en l'impacte que va suposar l'arribada d'aquest artista del cercle d'Eugeni d'Ors a la Selva, on es va establir el 1925. Les jornades van continuar ahir amb les ponències de Joaquim M. Puigvert sobre les xarxes socials de l'època, des de la universitat a les colònies d'estiu, i com van contribuir a fer realitat l'ideal de la Catalunya ciutat; de Jordi Falgàs, sobre els vincles europeus del moviment a través de l'obra de Rafael Masó; de Francesc Fontbona, sobre el caràcter heterogeni de l'estètica noucentista; de Josep Pujol, sobre dues antologies escolars de poesia, d'Anton Busquets i Carles Rahola, que van crear polèmica, i Narcís Figueras, sobre el programa per atraure cap al noucentisme els intel·lectuals no alineats, els anomenats “solitaris de Catalunya”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.