La poesia del dolor humà

Aquest és un llibre singular, diferent, captivador, d'una tristesa suau i íntima. És el tast que ens ha deixat Pilar Senpau en el seu debut literari. Un recull de contes on els protagonistes passen per moments de tristesa i opten per menjar-se-la serenament en comptes de compartir-la. Potser perquè no tenen amb qui fer-ho, potser perquè no la volen encomanar a ningú. Quinze narracions “situades en un territori literari de gran delicadesa i alhora d'una profunda desolació”, com les defineix al pròleg el poeta Joan Margarit.

Pilar Senpau, metgessa especialista en dietètica i col·laboradora de diferents mitjans de comunicació, ha escrit una obra amarada d'una poesia serena que pacífica l'ànima torturada. Coneguda per la seva tasca orientativa, amb diversos títols publicats per recomanar sobre què cal menjar per viure millor, fa anys que donava voltes a escriure les històries que l'havien impactat escoltades en la seva tasca professional. “He conegut homes i dones que ploren en silenci, solen ser gent que no destorba la felicitat del altres”, diu l'autora, per justificar la publicació del llibre.

Una finestra indiscreta, que permet comprovar la valentia serena de la mare davant la filla amb una malaltia degenerativa greu, obre el reguitzell d'històries, que s'amara de dolcesa amarga en el conte del llibreter que adorava les caixes d'eines, una narració brillant i sorprenent. Hi trobarem també la melangia que genera la bàscula a una dona obesa i l'antídot enginyós per vèncer-la. I la placidesa de la persona animosa quan s'enfronta amb la mort. Hi ha sorpreses a les altres històries d'un llibre que dulcifica el dolor personal, reconfortat per la serenor amb què l'enfronten els protagonistes, una actitud que obre pas a l'esperança. Un homenatge a la vida, al desig de viure i a la il·lusió de gaudir-ne.

Unes històries talentoses i atractives, ben musicades amb un llenguatge directe, mesurat, sensitiu, totalment d'acord amb el missatge entendridor que desprenen. Són relats íntims, que surten de l'ànima. Fins i tot, m'atreviria a dir de l'ànima femenina, que sempre desprèn una tendresa, serenitat i sensibilitat més profundes.

Un llibre escrit per una dietista que ens ensenya a menjar amb alegria i dolçor l'acidesa i agror dels aliments espirituals humans, ben amanits sempre amb un doll de poesia.