A mercè dels déus

Escriu Hossein Amini que Patricia Highsmith “té la sorprenent facilitat d'il·luminar el que més ens agradaria amagar en nosaltres, sobretot la manca de dignitat en les nostres emocions i el nostre comportament”. Potser per això, i perquè des que va llegir la novel·la Las dos caras de enero, no s'ha pogut treure els personatges del cap, el guionista de Drive i Blancaneu i la llegenda del caçador va decidir posar-se darrere la càmera i dirigir el seu primer llargmetratge. “Potser vaig reconèixer en mi mateix les nombroses contradiccions i defectes dels personatges”, afegeix el guionista i director. A més de defectes personals inconfessables, l'espectador trobarà punts en comú amb la sèrie de novel·les de Mr. Ripley que Higsmith va iniciar el 1955, nou anys abans de Las dos caras de enero. Mr. Ripley també és un personatge nord-americà de viatja per Europa i aparenta pertànyer a una classe social molts esglaons per sobre de la seva. El personatge va ser notablement interpretat al cinema per Matt Damon (1999) i John Malkovich (2002), en films dirigits per Anthony Minghella i Liliana Cavani, respectivament.

John Malkovich apareix en un altre referent literari i cinematogràfic de Las dos caras de enero: El cielo protector, escrit el 1949 per Paul Bowles i adaptat al cinema el 1990 per Bernardo Bertolucci. Tant Bowles com Highsmith van crear un triangle format per nord-americans viatjant en un país exòtic, en un periple que revela progressivament passions destructives incontrolables .

L'Acròpolis posa en contacte, al principi de Las dos caras de enero, els tres protagonistes de la història. Oscar Isaac, conegut pel seu paper de cantant country a A propósito de Llewyn Davis, interpreta Rydal, un nord-americà que parla grec i es dedica a fer de guia i estafar turistes. Viggo Mortensen (El senyor dels anells, Promeses de l'est) i Kirsten Dunst (Melancolia, Spider-Man) interpreten Chester i Colette McFarland, un matrimoni de milionaris nord-americans que viatgen per Europa. En veure's, senten una atracció mútua inexplicable i comencen a veure's. Rydal se sent fascinat per la bellesa de Collette i pels diners i la sofisticació de la parella, però aviat descobrirà que rere les aparences s'amaguen foscos secrets en els quals també es veu embolicat. Com en una tragèdia grega, com a les històries mitològiques que explica Oscar Isaac als turistes, són personatges a mercè dels déus, que es rebel·len i lluiten contra el seu destí tràgic. “El cinema explora sovint el costat més fosc de l'ésser humà –escriu Hossein Amini sobre aquesta producció–, però poques vegades s'inclina cap al seu costat més feble, i és exactament el que em va fascinar del llibre.” El cineasta aconsegueix traslladar amb encert la història i els personatges a la pantalla gran, en una producció de tall clàssic que ha obtingut crítiques excel·lents als Estats Units.