Una antològica mostra l'art combatiu de Bep Marquès

De les teulades de les cases de l'Onyar a Girona pintades el 1960 fins a L'apocalipsi del 2013. Més d'un centenar d'obres componen l'exposició antològica de Bep Marquès (1943-2013) que, des d'avui i fins al 31 de juliol, es podrà veure a la Fundació Valvi.

Aquest és el primer gran tribut a l'impressor i artista gironí després de la seva sobtada mort ara no fa ni un any. Entre altres al·licients, a més de repassar una trajectòria artística que destaca sobretot per la projecció que va obtenir en el camp de l'art compromès formant part del Grup Praxis 75, la mostra recull molta de l'obra dispersa per les llars d'amics i familiars, ara a disposició dels gironins i amants de l'art en general. Desenes de dibuixos i apunts i una selecció acurada de les seves darreres pintures acríliques sobre fusta. Un llegat artístic que conté obres a l'oli, guaix i collage.

La majoria, obres de forta càrrega satírica de la política actual de cada moment en què va estar realitzada. Un discurs polític i social –títols eloqüents com El genocidi especulatiu, La tempesta financera, L'infern l'han creat ells... ja deixen clar per on van alguns dels trets– que no renuncia a conjugar-se amb altres que evoquen paisatges urbans emotius que devien captivar Bep Marquès. De Girona, però també que capten aquells elements arquitectònics i paisatgístics descoberts a través d'alguns dels seus viatges a la Capadòcia, Istambul o Tunísia.

Acompanyant la mostra, s'ha editat un catàleg on, a més de les obres exposades, s'hi troben textos que, junts, completen una visió panoràmica de l'artista. Per una banda, l'òptica personal i familiar en què es deixa palès el seu marcat compromís a favor dels drets humans en una societat més justa i democràtica (Mon i Mili Marquès). Per una altra, l'artística i reivindicativa exposada per Lluís Costa, Francesc Carbonell i Ricard Planas. Entre altres aspectes, aquests destaquen com veient la seva obra s'entreveu el “domini de les tècniques del cartellisme i del grafisme i l'ús de tipografies”, com bé remarca Carbonell. També, sobre les seves influències, d'una tradició que parteix de les obres negres i els gravats de Goya, Daumier, Courbet i Roualt, així com dels expressionistes alemanys de la república de Weimar; aquells crítics al nazisme, que van ser Beckman, Grosz i Dix, i sobretot del revolucionari de la tècnica del fotomuntatge, Heartfield o l'Equipo Crónica.