El testament d'un mestre

Edward Bunker va escriure cinc novel·les, un llibre de memòries i una sèrie de relats reunits en un sol recull. L'editorial Sajalín ha aconseguit, amb la publicació d'Huida del corredor de la muerte, gairebé tancar el cercle i tenir en el seu catàleg totes les obres de Bunker, tret de les poderoses memòries La educación de un ladrón, que va publicar el 2003 Alba editorial.

Editats amb la qualitat que manté des dels inicis aquesta jove editorial barcelonina i amb la traducció impecable de Zulema Couso (també són d'ella les traduccions de les obres de Bunker Perro come perro, Stark i Little Boy Blue, i no La fábrica de animales i No hay bestia tan feroz), aquests contes van ser trobats entre els papers de Bunker, un cop mort, a més de la novel·la Stark.

Edward Bunker (EUA, 1933-2003) es pot dir que va passar més temps dins la presó que fora i les seves obres mostren els àmbits que va conèixer: les infanteses conflictives, les cases d'acollida, la delinqüència (robatoris, assassinats, tràfic de drogues...), els romanços amb l'alcohol, l'heroïna i ocasionalment amb les dones. I la vida a la presó.

Aquests sis contes (més una carta, boníssima, de Bunker al seu agent literari, plena d'anècdotes, que serveix per conèixer una mica com era aquest home en molts sentits) estan centrats en el món del presidi i, en ser peces disperses reunides en un sol volum, paguen un cert peatge de reiteració, fins i tot de repetició concreta de descripcions de San Quintín, la presó que no tenia secrets per a Bunker i on va ser el pres més jove, amb només 17 anys. La seva biografia és allò que en diem de pel·lícula, impossible resumir-la aquí i ara en quatre ratlles.

Les descripcions que contenen aquests contes ens mostren els espais físics (cel·les, patis, passadissos, despatxos...), el funcionament dins la presó (rebuda, horaris, costums...), els processos judicials (el llarg camí de recursos abans d'ajusticiar un condemnat a mort) i els personatges habituals, com són, com es comporten, què els uneix i què els diferencia, els delators, les lluites racials, els codis d'honor i normes no escrites, les sensacions: “El subidón de adrenalina al acabar un robo con éxito era mejor que el sexo. Mejor que las drogas. Mejor que cualquier cosa que había sentido nunca.”

La qualitat literària de Bunker, que l'ha convertit en un autor de culte lloat per gegants com James Ellroy, hi és. Un exemple entre molts: “Salas era un chicano del este de Los Ángeles con más músculos que una escultura griega y suficientes tatuajes para ser un dibujo animado”. Potser el que falta són trames més novel·lesques. Tot és la veritat de l'autor, dura, amb fondària psicològica, però sense la força de les altres obres. Amb la bellesa però també la fredor que pot tenir una foto, un documental. Potser la clau és llegir-los com si els publiqués una revista literària, ara un, d'aquí dos mesos un altre. Aleshores gaudirem de cada conte com s'ho mereix, i evitarem la reverberació, el soroll de fons.

“Puede que seáis tipos duros, puede que seáis los cabrones más duros de todo el mundo, pero no sois más duros que el cemento de esta cárcel. Podrá con vosotros”, i Edward Bunker ens guanyarà a tots nosaltres. Un autor no apte per a tots els paladars, és cert, però imprescindible per als amants de les novel·les negres, policíaques i de presons, amb personatges que viuen de pressa, no per tenir un cadàver bonic, perquè no els han permès poder creure en el demà. Repeteixo: imprescindible.