CREACIÓ CONTEMPORÀNIA
Eva pomares
Les màquines de la felicitat o la insatisfacció
Ara fa cent anys, els pagesos del camp català se sumaven a la mecanització, amb la intenció de fer més lleuger i productiu l'esforç quotidià. La falç es va quedar al magatzem, escombrada per les màquines sorgides de la fàbrica Trepat de Tàrrega, que als anys trenta va esdevenir el principal productor de maquinària agrícola a l'Estat espanyol. Per primer cop, cinc de les dinou naus del complex fabril acullen un festival d'art contemporani. En aquest espai miraculosament ben conservat, 22 artistes reflexionen des del present sobre els resultats de la mecanització en l'assoliment d'un dels desitjos humans més primaris: viure millor.
El 1931, l'embarrat era un sistema proveïdor d'energia a la maquinària simple. El 2014 els organitzadors del festival –Interseccions i l'Ajuntament de Tàrrega, amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Ilerdencs– l'han triat com a espai de diàleg del passat industrial i el pensament crític actual. Els artistes participants en l'exposició La Gran Màquina “reflexionen sobre el moment del sistema polític i social. L'espai ens explica d'on venim, però i on anem? El capitalisme ens ha portat pel bon camí?”, es pregunta Jesús Vilamajó, codirector d'Embarrat.
Les 22 propostes seleccionades, de les 102 arribades d'artistes multimèdia de l'Estat espanyol, utilitzen sovint plataformes com el vídeo, la fotografia i els codis QR. És a dir, mostren directament o indirectament l'impacte d'un altra màquina, l'ordinador, i la irrupció d'internet al costat dels antics torns de la fàbrica. “S'evidencia el canvi tecnològic, però som al mateix lloc de fa cent anys. La gent volem aconseguir millorar, i l'ego deixa en segon pla les necessitats socials.” La perspectiva dels artistes de La Gran Màquina tendeix al pessimisme. Broken noses és un vídeo de Jordi V. Pou que recull 3.000 imatges compartides a Instagram de gent amb el nas trencat. Un reflex del trencament de barreres entre l'espai públic i el privat, provocat per les xarxes socials. Miguel Andrés ha creat una analogia entre el seu propi cos i un ordinador a System, una perfomance i instal·lació de vídeo que ha guanyat una de les mencions de l'Embarrat. Amb tocs d'ironia, mostra l'autoprogramació d'un disc dur i, alhora, del cervell d'Andrés.
La bases de dades no trobades pel sistema operatiu inclouen Déu, mentre que d'altres són etiquetades de prescindibles, com els sindicats. Els sis codis QR cosits amb punt de creu per Pilar Boullosa evidencien la fractura socioeconòmica de l'era digital: sols els espectadors amb un telèfon intel·ligent poden llegir la frase de cada QR amb dades sobre l'actual crisi econòmica. “El pessimisme no és més que el reflex de la situació actual. Molts artistes no consideren l'art si no té un vessant de denúncia”, assegura Vilamajó. No obstant això, l'obra guanyadora és un homenatge a la història humana de la foneria. Mikel R. Nieto ha recollit els noms dels 844 treballadors que durant un segle van treballar a cal Trepat i els anomena personalment.
Aquest cap de setmana és la darrera oportunitat per veure La Gran Màquina, que ofereix visites guiades sol·licitant-ho prèviament a l'adreça [email protected]. La bona assistència a l'exposició i als actes paral·lels del festival augura que l'Embarrat repetirà edició el 2015.