El Festival Nits de Clàssica s'inaugura demà al Teatre Municipal amb la presència estel·lar del violoncel·lista Mischa Maisky, que interpretarà al costat de la seva filla, la pianista Lily Maisky, un repertori variat amb peces de Bach, Xostakòvitx, Granados, Sarasate, Albéniz, Cassadó i Falla. Es tracta de l'únic concert que el músic letó, deixeble de Rostropóvitx, farà en tot l'Estat, una cita ineludible per als melòmans. El festival, organitzat per l'Auditori de Girona, engega demà i fins al 13 de juliol presenta un cartell de tretze concerts.
Quins són els punts forts del programa que interpretaran?
És un programa interessant i equilibrat perquè inclou una peça clàssica de Bach, la Sonata viola da gamba en sol menor, que contrasta amb una obra del segle XX de Xostakòvitx [Sonata en re menor, op. 40). A la segona part oferirem un repertori espanyol que tant a mi com a la meva filla ens agrada molt. De fet, vam gravar un CD dedicat a aquesta música amb peces de Falla, Granados, Cassadó, etc. Estimo la música espanyola, i ja abans de marxar de la Unió Soviètica m'interessava. També he gravat moltes miniatures espanyoles en altres CD meus.
Com afronta el violoncel aquesta música amb tant de caràcter?
El violoncel s'adapta bé a aquest tipus de repertori, però haig de dir que escullo amb molta cura les partitures per aconseguir respectar l'original. En tot cas, trobo que són peces molt alegres i fresques, i m'agrada tocar-les perquè hi ha molta gent que no les coneix, i els faig descobrir.
Com valora l'experiència de tocar amb la seva filla?
Per a mi és com un somni convertit en realitat. Sempre he volgut fer música amb els meus fills. Ara ja fa nou anys que toquem junts, i també hem començat a fer un trio amb el seu germà, el Sasha, que toca el violí. Hem fet alguns concerts i tot. El cert és que cada vegada és una experiència increïble.
És molt diferent a tocar amb la Marta Argerich, la seva ‘partner' habitual?
És molt diferent, sí. La música és com un organisme viu i mai no és la mateixa. Depèn de amb qui toquis, del lloc on toquis, de l'audiència, del programa, i fins i tot de què hagis menjat aquell dia! Per tant, no es pot comparar. Tocar amb Argerich suposa un gran plaer, i l'any vinent celebrarem els 40 anys de tocar plegats. Estic molt orgullós d'aquesta col·laboració.
És molt exigent amb els seus fills a l'hora de fer música?
Gens ni mica. Tinc la ment molt oberta i simplement intento transmetre'ls tot el que he après després de tants anys d'experiència. Ells també m'influencien a mi a l'hora de tocar i és molt enriquidor. Tinc cinc fills, els dos grans, la Lily i el Sascha, s'han dedicat a la música, i en tinc tres més, de 9, 5 i un any i mig. He enregistrat un disc pel naixement de cadascun dels meus fills i ara n'estic preparant un per al Mateo, el més petit.
Com serà aquest disc?
Molt especial i sorprenent. Es tractarà d'una combinació molt poc usual però, per superstició, prefereixo no desvetllar res abans d'hora.
Gravarà un altre disc amb la seva filla Lily?
M'agradaria molt, però vista la crisi que pateix el sector musical hem d'anar amb molta prudència. De moment no tenim res previst, a banda d'aquest disc que comentava abans.
En el disc ‘España!', que va gravar amb ella el 2011 amb Deutsche Gramophone, va incloure ‘El cant dels Ocells', un tema català de profund significat. Com és que no el tocarà a Girona?
Sí, conec bé la història d'aquesta cançó i vaig conèixer personalment Pau Casals dos mesos abans de la seva mort, a Israel, l'agost del 1973. Va ser extraordinari. Si el públic ho vol, tenia pensat oferir com a bis El cant dels ocells.
