la crònica
Un autèntic concert familiar
Ple total, aquest cap de setmana als carrers de Platja d'Aro: el pont de Sant Joan, sumat al bon temps i a la primera edició del festival i mostra d'espectacles i turisme familiar Xalaro, va donar com a resultat un gran èxit de públic literalment de totes les edats. Diumenge a la tarda, per exemple, la Sant Andreu Jazz Band va oferir un concert gratuït a la platja, al mateix escenari on l'11 de juliol començaran les Nits de Jazz, i els petits alumnes avantatjats de Joan Chamorro van tornar a meravellar el públic amb les seves interpretacions meticuloses de grans estàndards jazzístics, mentre unes quantes parelles aprofitaven el ritme del swing per ballar lindy hop.
Entre moltes altres actuacions adreçades al públic infantil i familiar, el Xalaro va programar per diumenge al vespre un concert d'Els Amics de les Arts en una gran vela de circ. No va ser un concert més de la gira de Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure: no només per la singularitat de l'espai triat, sinó també perquè a l'interior es va habilitar un espai just davant de l'escenari, perquè hi poguessin seure al terra els nens i nenes –i algun adult infiltrat– que volguessin estar més a prop dels músics.
Els Amics de les Arts, que ja acostumen a tenir un públic força familiar en els seus concerts, no van modificar substancialment el repertori habitual d'aquesta gira, però sí van saber adaptar-se plenament a les circumstàncies. A part de posar color local a la divertida introducció de M'he aficionat al ball –en aquest cas, el centre cívic de Platja d'Aro era el receptor de la trucada del futur alumne de balls de saló–, el grup va tenir com a convidat un antic amic que feia temps que no apareixia als seus concerts: l'autèntic home que treballa fent de gos, en l'obertura d'uns bisos que es van convertir en tota una festa intergeneracional. I poc després, quan van tocar Tren transsiberià, pares i fills van muntar el seu propi tren i van voltar lligats entre ells per tot el recinte, gairebé a tocar dels músics, trencant absolutament les rígides barreres dels concerts més ortodoxos entre artista i públic. Potser perquè ells mateixos ja són pares o perquè mai no han tingut cap prejudici a l'hora de buscar el seu públic, Els Amics de les Arts van aconseguir oferir al Xalaro un autèntic concert familiar, en el qual s'ho van passar bé els grans i els petits, alguns fins i tot molt petits, però ja amants de la música i del ball. Tot un encert, d'aquest Xalaro acabat de néixer.