Viladecans a les places fa 25 anys

D e la necessitat, en van fer virtut. Al 1990, el municipi de Viladecans no disposava d'un teatre competent (feien el que podien amb el del centre parroquial). Per això, van optar per fer marca amb teatre fora teulada, al carrer. Tot i la referència de Fira Tàrrega (en aquella època hi havia al seu cartell un excés d'espectacles de sala i, fins i tot, de concerts), Viladecans va voler apropar les arts escèniques als seus ciutadans, sorprenent-los en espectacles d'animació o bé acollint-los en petites grades on es feien actuacions amb un notable component de comicitat. La setmana vinent, del 4 al 6 de juliol, s'han programat 82 funcions de 41 companyies professionals i s'integren fins a cinc títols que han fet els veïns de Viladecans. No només celebren el festival tant o més que la pròpia festa major, sinó que a més han decidit ser membres actius artístics.

Al 1990, segueix dient l'avui alcalde Carles Ruiz (que va ser el regidor de Cultura que va impulsar aquell festival a esquenes de tothom però que avui ningú qüestiona), no hi havia gaire on triar. Perquè, tot i la força de companyies com Comediants, Sèmola o la Fura dels Baus, no hi havia teixit de petites companyies perquè ningú no les programava, tot i l'oportunitat d'un clima mediterrani. En aquests 25 anys, el municipi de Viladecans ha crescut molt. Com Tàrrega. I al municipi del Baix Llobregat, com a la capital de l'Urgell, les places s'han anat construint pensant en ser nous emplaçaments del Festival al Carrer. Durant els 25 anys, han anat fent provatures per veure quin és el model que responia millor a la confortabilitat dels espectadors i la proximitat de la programació. Si van provar repartir-ho pels barris, més endavant van veure que la sensació de festa s'aconseguia concentrant les accions al centre, però espaiant-les per facilitar els desplaçaments d'una actuació a una altra. També hi ha concentració en les hores, ja que tot succeeix a partir de les set de la tarda, estalviant-se les hores de sol i permetent un cert joc amb la il·luminació.

No és un festival d'estrenes, sinó de reconeixements, de gratitud. Per això, s'han programat dues accions de Factoria Mascaró (Ai, que em mullo i Oníric). També són títols consagrats Pelat, Floten tecles, L'home que perdia els botons. Pepa Plana presenta amb Toti Toronell Despistats; Mar Gómez fa una revisita a la rentadora de Dios menguante a Heart Wash. I Markeliñe arriba amb Carbón Club. Es manté l'atenció pel teatre francès, sempre molt ben representat a Viladecans (sobretot quan la producció catalana era molt més puntual) i segueixen evocant com A l'ombra de Coré de Bakhus; Le réveil des vilains, de Les Frères Carton que donen vida a una caixa de sorpresa; Kadoun'ga Cala, de Les Carnibals; La peinture à roulettes de Patou Deballon, que retrata els vianants, amb qui estableix contacte, i Fireshow, una peça de teatre visual. Pel que fa a l'Estat espanyol, vuit companyies com Nacho Vilar amb el seu lúdic Typical, recordant el turisme dels anys 60 voluntariós amb família sencera dins d'un Seat 600! El festival de Viladecans ha coproduït Walkman, el segon títol de Ganso&Cia que ja va estrenar a la Fira de Trapezi de Reus. De Suècia, es convida el Cirk' Isis, mentre que del Canadà, un exercici de circ de risc: Hand to bike. Acrobàcies dalt d'una bici. Notable presència de companyies dels Països Catalans, com el sensible Circ Bover vingut de les Illes; i de la Comunitat Valenciana, el mim intuïtiu de Decopivolta Teatre (EnTRENtingudes); el jardí de maquillatge dels Plaf i el militant Papers! de Xarxa Teatre.

Enguany, repeteixen la jornada per a professionals de divendres al matí. Mercè Saumell, directora del serveis culturals de l'Institut del Teatre, fa una reflexió sobre les arts del carrer a Catalunya que permetrà fer una anàlisi de les seves debilitats i les seves oportunitats. En aquest sentit, recentment s'ha donat a conèixer una plataforma sobre les arts del carrer que lidera la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, amb la Fira Mediterrània i també el festival de Viladecans. També, el director de l'Àtrium, Jaume Antich, constata que és necessari enfortir el diàleg entre la sala (ara que ja fa una dècada que el municipi disposa d'un equipament que és referent al sud de la comarca del Baix Llobregat) amb les arts del carrer. Per això, planteja la programació d'espectacles de carrer amb el públic compartint l'escenari: Rum (espectacle que fa un record al clown Monti, desaparegut recentment) o el muntatge de circ contemporani poètic Rudo de Manuel Alcántara, poden ser dos dels primers títols per al plantejament d'arts del carrer indoor.