El futur?

El director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Marçal Sintes, va convidar a un esmorzar tota una sèrie d'opinadors de premsa i tècnics de l'administració per debatre el rol futur de les grans institucions culturals de caràcter públic. L'objectiu era plantejar alternatives d'una manera desenfadada davant uns croissants sobre com s'hauran de sufragar les grans infraestructures amb vista a uns anys en què els pressupostos públics han minvat considerablement i en què, gairebé amb tota seguretat, no es faran les despeses que s'havien fet, poc sostenibles amb les entrades dels visitants i el patrocini actual.

Conec Sintes pràcticament de quan era un becari i des de començament dels noranta va ser un habitual d'aquestes pàgines, que alternava amb les seves cròniques a la secció de política. És un home ponderat, que no renuncia a dir les coses tal com són i un interlocutor còmplice amb aventures culturals. Com es habitual, vaig ser el primer d'intervenir entre els plumífers convocats i li vaig proposar que el CCCB podia passar dels projectes macro als micro i ser catalitzador de moltes de les iniciatives independents que es generen al país, continuant així la modernitat que van inspirar al CCCB i el Macba, que van tenir com a punt de referència el Centre Pompidou de París i altres espais de l'Europa del benestar. Van sorgir moltes idees contra el malbaratament sistemàtic que han fet les administracions, tot i que la concepció meva de la fàbrica no és ni de bon tros original. L'impacte de la societat del coneixement, de donar valor al que ha representat la cultura a Barcelona (per què vénen els turistes a la ciutat si no és per gaudir de l'oferta cultural?) i la lluita contra la desmotivació actual van ser-hi presents. Les mutacions i les noves tecnologies eren a l'ordre del dia. Sortint em vaig donar el gust de visitar l'exposició Bing Bang, d'art digital (foto) a una de les sales del CCCB. No se la perdin. És de xoc.