Gala de fi de festa

L'últim dels concerts programats en el Musicant de Campllong es va convertir en un veritable final de festa. Així, com si fos una gala de festa major, el públic va emplenar l'envelat instal·lat a la plaça de Catalunya i va estar a l'expectativa de l'espectacle programat, tot i que alguns espectadors tenien l'atenció dividida en la final de futbol que radiaven just a la mateixa hora, com es va poder comprovar amb l'empipador crit que un aficionat va fer just quan el Barça va marcar.

Així doncs, l'ambient era idoni per al darrer dels recitals del sisè cicle de música del país, que, tal com es podia llegir en el programa general, «continua apostant pel patrimoni musical català [...] amb músics i intèrprets de les terres catalanes». Amb aquesta declaració de principis va començar la sarsuela Cançó d'amor i de guerra, amb música de Rafael Martínez Valls i llibret de Lluís Capdevila i Víctor Mora, i amb una «producció» de Metropolitana de Sarsuela. L'obra està estructurada en dos actes i va ser estrenada l'abril de 1926, i, tal com apuntà Joan Arnau en la producció discogràfica del segell Columbia del 1974-1975, «La música de Cançó d'amor i de guerra és abundosa en idees que per la senzillesa de forma i la sinceritat d'expressió arriben fàcilment al públic. Des del bonic i vibrant cant del forjador fins a la marxa final, molt encoratjadora, tota la partitura és un seguit de melodies fresques, indubtablement belles, que el compositor vesteix amb harmonies ben acurades».

Tots els ingredients eren favorables per fer arribar al públic una obra plena de lirisme que fora de les grans ciutats només se sol escoltar de manera fragmentada i en el repertori del concert de festa major de les cobles orquestres representatives del tipisme festiu cultural de la majoria dels pobles de les nostres comarques.

És important poder donar a conèixer aquest repertori de la manera com fou concebut, i en aquest aspecte s'ha d'elogiar la tasca que fan els responsables de la programació del Musicant, però també s'ha de concebre com a imprescindible que les obres d'aquest gènere puguin arribar al públic amb cura dels detalls, sobretot els musicals, per tal de copsar tota la seva vàlua.

Des d'aquest punt de vista, la interpretació va donar mostres de feblesa, el lirisme i la tensió musical van veure disminuïda la seva força i la bellesa de les melodies i la claredat de la textura van quedar enterbolides per una concepció i una execució que no van cuidar suficientment els detalls.