Emergent: més ‘rock and roll' a la plaça del poble

Ja ho cantaven Tequila el 1977: “Vamos a tocar un rock and roll a la plaza del pueblo.” Ara ens sona innocent i gairebé naïf, però aquella cançó sintetitzava un dels grans triomfs de l'ara tan qüestionada Transició democràtica: la recuperació per part de la gent dels carrers i places de les ciutats i els pobles per fer-hi amb llibertat, entre moltes altres coses, festes majors, concerts i saraus ludicoculturals de tot tipus.

El festival d'arts escèniques del Gironès Emergent, coorganitzat pel Consell Comarcal del Gironès i l'associació Fringe, ens convida a no oblidar que la plaça del poble és un escenari ideal per gaudir de les arts escèniques les nits d'estiu, en un ambient informal i sense barreres d'edat ni de cap tipus. Aquest any, Emergent celebra el desè aniversari i arriba ja a onze municipis de la comarca, amb diferents cartells, fins al 19 de juliol. La fórmula del festival és tan senzilla com efectiva: una actualització del clàssic espectacle de varietats, en què conviuen la música, la màgia, la dansa, la poesia, el teatre i altres arts, d'una manera molt dinàmica. Són mitja dotzena d'actuacions en tres hores, de les deu de la nit a la una de la matinada –per tant, una mitja hora per espectacle, tot i que el cap de cartell s'esplaia una mica més–, amb dos escenaris que permeten fer uns canvis molt àgils i sense gairebé temps morts.

L'Emergent 2014 es va obrir divendres a la plaça del Castell de Llagostera, un espai ideal per a un festival com aquest, amb unes quantes tauletes i cadires per anar a gaudir d'una nit encara no gaire càlida, un immens cel estrellat, uns preus raonables a la barra i un espectacle molt complet.

Va obrir la nit Bonobos, un grup de Centelles (Osona) que defensa una “patxanga amorosa”: una energètica barreja de funky, música llatina, festa popular, tendresa, compromís i missatges 100% positius, plasmada en el seu primer disc, Animalànima.

Després va sortir a l'altre escenari Jorge Luengo, un mag extremeny amb molta experiència escènica i un parell de premis internacionals que va deixar bocabadat el públic amb els seus divertits trucs de cartes, acompanyat a la taula de quatre “voluntaris”, i tot plegat ben posat a la vista del públic a través d'una gran pantalla de vídeo.

Tornem a l'escenari dels concerts, on va actuar Falciots Ninja, un grup format per músics de Mine!, Guillamino, Very Pomelo, Muyayo Rif i The Gramophone Allstars. Hi van presentar les cançons del seu primer disc, VS, on predomina un pop visceral ben alimentat amb teclats, vents i influències variades. Per cantar Núria van fer-ne pujar una a l'escenari i van felicitar el Llagostera per l'ascens a segona A.

A l'escenari dels inclassificables va sortir Josep Pedrals per demostrar que la poesia pot ser popular i divertida, sense perdre mai el sentit del ritme i la paraula. Una hilarant carta a una exxicota castellana, jugant amb les mil varietats i sonoritats del formatge, va ser la seva apoteosi.

Al mateix escenari, però després també entre el públic, els robots de Brodas Bros van enlluernar literalment els presents amb les seves coreografies de funk i hip-hop i llums de colors que il·luminaven la foscor de la plaça com si hi hagués aterrat un ovni.

La nit va acabar amb un gran concert de The Pepper Pots, els caps de cartell, tan professionals com sempre en la defensa del seu We must fight, i lluitant per fer ballar el públic amb el seu soul clàssic i poderós. Avui l'Emergent arriba a Sant Martí de Llémena. Tothom a ocupar la plaça!