Com el Vallès no hi ha res

Hi ha una teoria sobre les publicacions que afirma que sol ser més efectiu i segur, empresarialment parlant, oferir uns continguts dedicats a un sector limitat i concret de lectors que no pas voler abraçar el màxim de compradors potencials. En el primer cas es pot arribar a fidelitzar un lector que sap on trobar les informacions que busca i que (en principi) hi són amb abundància i qualitat. En el segon, és molt probable que poca gent s'hi senti prou representada i comprar una revista per identificar-se només amb un 10 un 15 un 20 per cent del que ens ofereixen és perillós, vist des de l'òptica editorial.

Vallesos. Gent, terra i patrimoni no és una revista tan concreta com ho seria una sobre cotxes de la marca Ferrari, per posar un exemple, però se centra en el Vallès, en l'Occidental i en l'Oriental (d'aquí el plural de la capçalera), en la seva gent, en la seva terra, en el seu patrimoni, per tant en la seva cultura, en la seva identitat i en la seva història.

Dirigida per Vicenç Relats, Vallesos és una publicació semestral que presenta al públic de manera divulgativa el patrimoni vallesà en sentit ampli, a través d'articles, entrevistes (breus, tot i que sempre n'hi ha una de llarga), un conte i un dossier que fa de columna vertebral, tot gràcies a una dilatada nòmina de col·laboradors. Ha arribat al setè número amb un impuls merescut: el reconeixement com a millor revista en català. Un premi que guanya valor en ser concedit pel mateix gremi i dotat amb 6.000 euros, que sempre van bé.

El 21 de maig passat, el Convent dels Àngels de Barcelona va acollir la primera Nit de les Revistes i la Premsa en Català, creada per les associacions del sector: la de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), la de Premsa Comarcal (ACPC) i la de Mitjans d'Informació i Comunicació (AMIC), que inclou els digitals i publicacions gratuïtes. L'acte, conduït per l'escriptor i enigmista Màrius Serra, va ser el primer punt de trobada de més de cinc-centes publicacions que s'editen al país, entre mitjans en paper i digitals.

El jurat, integrat per una quinzena de professionals de la comunicació i representants d'institucions públiques (com ara Carles Duarte, Albert Sáez, Francesc-Marc Álvaro, Marta Alòs, Jaume Ciurana i Joan Ventura, director adjunt d'El Punt Avui, entre d'altres), va valorar la tasca que Vallesos fa per “oferir una informació de qualitat vinculada a la seva àrea geogràfica i a la recuperació de la memòria històrica i el patrimoni en una simbiosi de rigor en els continguts i el disseny”.

Si en els sis números precedents els temes de la carpeta central, del dossier, han tocat temes com ara Terra de bruixes, La riuada del 1962 i Colgats de neu, aquest nou número està dedicat a 75 anys del final de la Guerra, i són 124 pàgines amb més de trenta articles i cròniques dels fets locals més destacats ocorreguts durant la retirada republicana i l'ocupació franquista, amb valuosos testimonis personals dels patiments viscuts.

Nascuda el 2011 de la mà de la petita editorial Gent i Terra, en plena crisi econòmica i de redefinició de models de la premsa escrita, Vallesos té una edició de 5.000 exemplars, amb un punt de vista periodístic i un disseny atractiu, sense cenyir-se estrictament a l'actualitat, però tampoc defugint-la. Una mirada optimista guia l'horitzó d'aquesta publicació que busca emocionar el lector.

En uns temps en què sembla que tota la informació ha de passar exclusivament per la xarxa i pel format digital, Vallesos vol ser precisament una publicació en paper, per ser llegida a poc a poc, per ser guardada i col·leccionada, perquè les temàtiques que toca no tenen data de caducitat. També, però, és una publicació activa a la xarxa, amb un butlletí electrònic setmanal amb informacions d'actualitat sobre el patrimoni vallesà, especialment obert a les entitats culturals. Ja diuen que com el Vallès no hi ha res.