Frederica Montseny, 'La Leona'

La historiadora i escriptora Antonina Rodrigo s'ha especialitzat en el gènere literari de la biografia, entre les seves obres destaquen les dedicades a García Lorca, Margarida Xirgu, Anna Maria i Salvador Dalí, Mariana Pineda, Doctor Trueta... Acaba de publicar Federica Montseny, primera ministra electa en Europa, un treball realment excel·lent que t'atrapa des de l'inici.

Antonina, d'una manera planera, desgrana la vida de La Leona, com recorda l'autora, per la seva força d'oratòria. La biografia arriba en un moment oportú perquè el pas del temps va corcant la memòria i la va desfent com un terrós de sucre. A més, enguany es compleix el vintè aniversari del seu traspàs, que ha passat completament desapercebut.

Frederica Montseny Mañé va néixer circumstancialment a Madrid el 1905, on els seus pares vivien extraditats després del Procés de Montjuïc. Filla dels mestres racionalistes i propagadors de l'anarquisme Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé (Soledad Gustavo), fundadors de La Revista Blanca, Frederica s'educà en l'ideal llibertari. Antonina relata la vitalitat dels Montseny al seu retorn a Catalunya, les seves diverses residències (Horta, Sant Andreu, l'Hospitalet, Cerdanyola i el Guinardó). L'educació rebuda i la formació cultural a base de lectures escollides van fer d'ella una dona intel·lectualment avançada al seu temps. Els primers impactes socials de la jove seran les vagues del 1917 i la del 1919. En aquests anys coneix personatges del sindicalisme, del periodisme i de les lletres, com ara Salvador Seguí, Lluís Companys, Juli Vallmitjana, Peius Gener... Li aporten grans coneixements que complementa amb els mítings sindicals que es fan al Clot, on parlen els cenetistes Ángel Pestaña i Paco Miranda.

Aviat debuta com a escriptora a la premsa amb el pseudònim de Blanca Montsan. El 1923, quan té 18 anys, s'afilia al Sindicat d'Oficis Varis de Cerdanyola-Ripollet i comença a col·laborar a Solidaridad Obrera en la secció Relieves sociales, però la suspensió governativa del diari anarcosindicalista farà que les seves col·laboracions apareguin habitualment a La Revista Blanca.

El 1926 publica novel·les curtes de tipus social. La primera és La Victoria, centrada en la llibertat sexual de la dona, tema que continua i supera a El hijo de Clara (1927). A finals de la dècada de 1920 coneix Germinal Esgleas, que serà el seu company sentimental.

Antonina Rodrigo mostra que la popular militant llibertària esdevé el centre d'una època de tensió, però també d'esperança. Són els anys de la Segona República i de l'adveniment hegemònic de la CNT en el moviment obrer ibèric.

La gran activitat de Montseny no decaurà fins al final de la Guerra Civil, fent mítings, conferències i escrivint articles. El seu pas pel Ministeri de Sanitat, on es converteix en la primera dona ministre d'Europa, és narrat amb una gran precisió. Rodrigo relata els difícils moments que va viure Montseny a les Jornades de Maig del 1937 i el final de la guerra amb els terribles dies de la fugida a França, l'exili i el seu retorn a la península, una vegada mort Franco, per continuar treballant a favor de l'anarcosindicalisme i de les idees llibertàries. Frederica Montseny va ser enterrada a Tolosa el gener del 1994. Hi va ser present la ministra del govern espanyol M.A. Amador, però no cap autoritat ni de la Generalitat ni de l'Ajuntament de Barcelona.