Triangle galàctic
Jaume Sisa, Quimi Portet i Joan Miquel Oliver fusionen geni en un concert que inaugura demà a Vilabertran el festival Sons del Món
Les relacions entre tres persones sempre són complicades. Però el triangle galàctic format per Jaume Sisa, Quimi Portet i Joan Miquel Oliver surt de la norma. Aquesta era, justament, la gràcia de reunir-los en un mateix escenari: veure què coi pot emergir del xoc entre els seus particulars universos creatius. “L'impacte s'ha produït, però al final ha estat positiu i constructiu”, exclama Sisa.
Incapaços de recordar quants bolos han fet des del debut de l'experiment, de nom Col·lectiu Eternity, al Mercat de Música Viva de Vic –“set?”–, i més de concretar quants n'acabaran fent –“dotze? Ep, a la tardor s'acaba”–, l'únic que saben del cert és que demà divendres inauguraran el setè Sons del Món a la plaça del Fort de Vilabertran (22.30 h), un festival delicatessen que marida música i vi.
“L'atzar de la vida i de la necessitat ens han portat fins aquí”, reflexiona Portet per intentar explicar l'origen del projecte, que sí que té data de caducitat, però mai se sap si hi haurà un futur retrobament –el que no hi haurà “segur” és disc, asseguren rotunds. De cop i volta, es van trobar que havien de farcir un repertori amb genialitats de tots tres i, conscients que els egos no entenen de generositat, van compartir la decisió amb llibertat total per opinar dels altres. Friccions? “Som suficientment diferents. Si ens haguéssim assemblat massa, no hauria rutllat”, reconeix Portet.
Ser “suficientment diferents” no vol dir que no tinguin una mateixa manera de fer i d'entendre la música. “Tots tres ens vam fer músics per fugir de la realitat. És el que més tenim en comú, som feliços en els nostres mons. I no ens és difícil sentir-nos còmodes en els mons dels altres dos. De la mateixa manera que els nostres públics, heterogenis però ben connectats, comparteixen sensacions al nostre concert”, exclama Portet. A l'escenari, tots s'impliquen en tot, en les cançons pròpies i en les dels altres, no hi ha res pautat i entre tema i tema “passa de tot”, avisa Sisa, que es defineix com “el pallasso” de l'espectacle i dóna la batuta de director a Portet: “Sense ell, no funcionaria res.” Els dos veterans es desfan en elogis cap a Oliver, “un músic fora de sèrie”. I, en definitiva, l'aventura els estimula perquè “ens sentim realitzats”.
Demà a Vilabertran esperen crear una bona atmosfera amb l'ajuda d'un vi ben especial, el Perafita del celler Martín Faixó de Cadaqués, escollit per la sommelier Laura Masramon.