Opinió

dissociacions

d. sam abrams

‘MCMXIV'

L
Les noves línies d'investigació es poden resumir en una sola idea: l'ampliació del concepte bàsic de poesia de la Gran Guerra

El poema de Philip Larkin MCMXIV és esplèndid. Escrit entre 1956 i 1957, i publicat el 1960. Larkin trobava que la temàtica de la Primera Guerra Mundial era massa complexa i superava les seves possibilitats com a poeta i, per aquest motiu, va prendre la determinació d'optar per una evocació del clima moral i emotiu arran de la declaració oficial de guerra, el 4 d'agost de 1914. De només quatre octaves, el poema gira a l'entorn de la guerra com a punt d'inflexió que va marcar un abans i després en la història del món. Philip Larkin comença el text amb una recreació de l'ambient del món de preguerra i acaba destacant el gran canvi que es va produir a partir de la guerra: “Mai més una innocència com aquella.”

Larkin era un lector devot de la poesia de la Gran Guerra, sobretot l'obra de Wilfred Owen, Siegfried Sassoon, Robert Graves i Edward Thomas. L'autor de Finestrals tenia plena consciència que la poesia de la Gran Guerra era ben bé un dels grans punts de partida de la lírica moderna en llengua anglesa i com a creador estava obligat a conèixer-la a fons. L'actitud de Larkin no va ser una actitud personal original sinó que la van compartir tots els grans poetes en llengua anglesa del segle XX, de T.S. Eliot al premi Nobel irlandès Seamus Heaney.

Des de 1914, ara fa un segle, s'ha anat estudiant detalladament la importància de la poesia de la Primera Guerra Mundial i el seu profund impacte històric, cultural, social i literari. Durant el darrer quart de segle ha aparegut una nova lleva d'investigadors, teòrics i crítics que, entre tots, estan obrint noves línies de recerca i interpretació, perquè la poesia de la Gran Guerra sempre, sempre ha estat de gran actualitat.

Les noves línies d'investigació es poden resumir en una sola idea: l'ampliació del concepte bàsic de poesia de la Primera Guerra. Fins ara, el concepte quedava restringit, sobretot, a poetes-soldats, poetes-combatents d'Anglaterra. Les noves tendències de la teoria i la crítica volen eixamplar considerablement aquesta visió. En primera instància, per incloure i destacar poetes d'altres àrees de la comunitat lingüística de parla anglesa, poetes de Gal·les (David Jones), poetes d'Escòcia (Charles Hamilton Sorley), poetes dels Estats Units (Alan Seeger), poetes del Canadà (John McCrae) o poetes australians (Leon Gellert). Aquesta ampliació territorial també es fa extensiva a la comunitat internacional: Alemanya (Trakl, Stramm), França (Apollinaire, Granier), Itàlia (Ungaretti) o Índia (Tagore), per citar-ne només alguns exemples. També s'ha ampliat el sentit d'autoria per incloure poetes de població civil com ara Thomas Hardy o Rudyard Kipling, per citar dos casos de primera magnitud, i, una gran novetat, les dones poetes del moment, com ara Charlotte Mew, Vera Brittain o Margaret Postgate Cole. Paral·lelament, s'ha ampliat el marc cronològic per incloure tots els poemes escrits a posteriori com el magnífic MCMXIV de Larkin. I finalment caldria parlar de l'ampliació de criteris estètics per apreciar millor el ventall de tècniques formals entre els diferents poetes, des del tradicionalisme fins a l'avantguarda.

Una cosa porta a l'altra, i no puc deixar de pensar en l'estat deplorable de l'estudi de la poesia de guerra en català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.