Territori

exposicions

jordi camps linnell

La modernitat del cinema mut

El Museu del Cinema reivindica el cinema dels orígens a través d'una exposició sobre l'‘star system' de l'època

La professora Núria Bou és la comissària de la mostra

Hi ha una frontera generacional, marcada pels que volten els quaranta, que divideix en dos la nostra societat. Per una banda, tenim aquells qui, en més o menys mesura, hem tingut l'oportunitat d'haver pogut apreciar el cinema mut, sigui a través de cicles que programa la Filmoteca o arran d'aquells que emetien les cadenes públiques i amb els quals vam descobrir l'obra silent de cineastes com Fritz Lang o Murnau i els clàssics muts de Chaplin, Keaton o Harold Lloyd. Per l'altra, hi ha aquell que, a tot estirar, limita la seva experiència al visionat de The artist (2011), memorable film que es va endur l'Oscar demostrant que el llenguatge cinematogràfic propi dels orígens del setè art pot ser tant o més modern.

Sort en tenim, tanmateix, d'equipaments com l'esmentada Filmoteca o el Museu del Cinema que s'ocupen de suplir aquest buit actual i es dediquen a reivindicar constantment aquell cinema pioner i els seus orígens creatius. Sense anar més lluny, el museu gironí ha organitzat una nova exposició, titulada Estrelles del silenci. L'star system en el cinema mut de Hollywood, amb la qual pretén fer conèixer els rostres més importants dels inicis de la fàbrica dels somnis, tot resseguint la popularitat dels actors i les actrius d'aquella època. Per fer-ho, ha tingut la col·laboració d'una de les persones amb més coneixements sobre el tema, la professora de cinema Núria Bou (UPF), per comissariar la mostra, i el resultat és una exposició molt visual que convida els espectadors a descobrir l'esmentada modernitat de les pel·lícules silents i a meravellar-se davant unes imatges que bateguen i, per això, encara ressonen en els espectacles actuals de la nostra cultura audiovisual.

estrelles del silenci
L'star system en el cinema mut de Hollywood
Lloc: Museu del Cinema (Girona)
Dies:fins al 25 de gener de 2015

les primeres estrelles

mary pickford

Al principi, ningú no coneixia el nom dels actors i actrius que veien a la pantalla. El prestigi se l'emportaven a l'escena teatral. Fins que al 1910 el nom de Florence Lawrence va aparèixer als diaris i es va convertir d'un dia per l'altre en la primera star de Hollywood. A partir d'aquí els productors van veure-hi el filó i van començar a fer rutllar la maquinària inventant-se biografies espectaculars de les noves estrelles. Així van sorgir mites eròtics com Theda Bara o la núvia d'Amèrica, Mary Pickford.

la comicitat

douglas fairbanks

Els còmics van gaudir de molta popularitat perquè la gent hi exorcitzava la seva por envers la degradació física o moral. Actrius com Mabel Normand van triomfar gràcies a la seva versatilitat. Actors com Buster Keaton van fer de la inexpressió un art i altres, com Charles Chaplin, van evolucionar tant que fins i tot en l'era del sonor van desenvolupar les possibilitats creatives del silenci.

ni àngels ni dimonis

charles chaplin

Hollywood es va adonar que els arquetips extrems cansaven el públic. Per això es van introduir els matisos per fer més complexos i interessants els personatges. I és així com a inicis dels anys vint el públic es preguntava si Greta Garbo o Norma Shearer eren bones o dolentes. Lon Chaney va ser la versió masculina d'aquesta ambivalència, i potenciava aquest efecte ocultant el rostre amb impressionants disfresses o màscares. L'enèrgica Clara Bow va transformar el magnetisme sexual de manera lúdica i innocent.

herois d'acció

lon chaney

Les dones van monopolitzar el gènere d'acció a la primera dècada. Pearl White, Ruth Roland o Helen Holmes van ser heroïnes dels primers grans serials d'acció. L'atlètic Douglas Fairbanks va fer-se lloc entre les estrelles de Hollywood combatent les noves pors del segle XX, tant, que a vegades no tenia ni temps per a l'amor. En canvi els galants John Gilbert, Ramón Novarro o John Barrymore van fer de l'aventura una gran seducció.

la gestualitat dels sentiments

lillian gish

El llenguatge de la mímica, del moviment i dels gestos es va convertir en la correspondència visual directa de l'ànima feta forma. David W. Griffith havia recomanat a Lilian Gish que estudiés els animals petits, sobretot els ocellets, per copiar les mínimes reaccions que un cos diminut pot generar davant la por, la gana o el benestar. L'actriu, una de les més grans de tots els temps, no es cansava d'assajar. Tant, que fins i tot King Vidor en el rodatge d'una escena de La Bohème (1926) va veure com deixava de respirar i va témer que s'hagués ficat massa en el paper. Gish no va morir fins als 99 anys.

eros

gloria swanson

El vouyerisme està arrelat al mateix fet de presenciar cinema. Els espectadors es delien per presenciar els exercicis amorosos que les estrelles projectaven i per això l'erotisme (Eros) formava part del seu decorat de la pantalla. Era tanta la sofisticació de Gloria Swanson que amb la mirada seduïa. Paral·lelament, la vida privada dels actors es va fer pública en forma d'escàndols espectaculars i tragèdies, com la que va envoltar la mort de Rodolfo Valentino.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.