CRÍTICA
À.Q
Adolescents i diferència de classe
L'any 1981, Franco Zefferelli va rodar AmAmor sin fin, una llepada pel·lícula d'amors adolescents a la glòria de l'estrella del moment, Brooke Shields –actriu descoberta per La pequeña, de Louis Malle, i a ElLago azul, de Randal Kleiser– que va convertir-se en un dels grans èxits de taquilla. La lògica d'Amor sin fin era molt simple. Una noia rica s'enamora d'un noi pobre. El pare vol marcar la diferència de classe, mentre es descobreixen alguns moments foscos del passat del noi pobre. Tot plegat porta la relació cap a una crisi que s'haurà d'acabar arreglant en els darrers moments, provocant un efecte de redempció catàrtica entre els diferents personatges. Amor sin fin va passar també a la història per ser la primera aparició a la pantalla de Tom Cruise.
El passat 14 de febrer, dia dels enamorats, va estrenar-se als Estats Units el remake d'aquesta oblidada pel·lícula dels vuitanta, que s'ha batejat a casa nostra amb el títol de Más allá del amor. Gabriella Wilde –la nova protagonista de Carrie– i Alex Pettyfer –Magic Mike– donen vida a uns joves rossos, ben plantats, per interpretar una història d'amor que vol robar el cor a tots els adolescents.
Situada en uns ambients luxosos, puntuada per una música marcadament romàntica, està dirigida sense cap mena d'inspiració per Shana Feste. El resultat final resulta més llepat que l'obra original de Zeffirelli, que en el seu moment va convertir-se en el model perfecte de pel·lícula ensucrada per a adolescents poc exigents.
Ni els conflictes finals amb la figura malèvola del pare intransigent, que treu a la llum el passat fosc del noi pobre, aconsegueixen captar l'atenció de l'espectador.