Molt més que música

Era dijous al matí i Montblanc començava a quedar conquerida per un exèrcit de joves que arribaven d'arreu dels Països Catalans per gaudir de la 19a edició de l'Acampada Jove. Era moment de muntar les tendes i preparar-se per tres dies de festa i reivindicació que tindrien els concerts de grups com ara Els Pets, Els Amics de les Arts, Txarango i La Gossa Sorda com a grans plats forts.

L'Acampada Jove, però, no és només un festival de música, és un punt de trobada, un espai de lluita i reivindicació i, sobretot, una autèntica festa. Les reunions entre les tendes, sovint amb una guitarra al mig; les migdiades a qualsevol àrea de gespa de Montblanc; les amistats sorgides esporàdicament; la recerca d'un espai per carregar els mòbils o poder-se dutxar... són molts els detalls que fan de l'Acampada una cita única a Catalunya. Ara bé, els concerts en són el pal de paller.

Txarango va ser el gran protagonista de la primera nit –en què també van actuar Oques Grasses, Pepet i Marieta, Pirat's Sound Sistema i Kaoba–, amb un concert que es va convertir en una autèntica riuada d'emocions. Com si d'una tempesta es tractés, el grup va fer embogir un públic absolutament entregat que vibrava amb el directe potent i enèrgic d'una banda que, tan bon punt va baixar de l'escenari, va marxar en direcció a Nova York per continuar internacionalitzant la música catalana.

Aspencat i La Gossa Sorda, d'altra banda, van ser els encarregats de demostrar divendres que l'adéu d'Obrint Pas no deixa orfe el País Valencià. Els de la Marina Alta tornaven a l'Acampada després d'una edició sense ser-hi i demostraven que, durant aquest període, el seu creixement ha estat exponencial, mentre que els de Pego s'hi presentaven amb un nou disc acabat de sortir del forn i feien evident que la seva aturada d'un any i mig no els ha passat factura. Green Valley, Talco i Ebri Knight completaven el cartell d'una segona nit que seguia demostrant l'èxit de l'Acampada.

I per cloure la cita, una darrera jornada de luxe. Els Pets pujaven a l'escenari amb una força descomunal i recorrien a hits per guanyar-se un any més un públic que ja coneixen bé. Com si els anys no passessin per a ells els de Constantí van posar de cap per avall Montblanc combinant algunes peces del seu darrer treball amb èxits com ara Pau, La vida és bonica (però complicada), Jo vull ser rei i Bon dia.

Els Amics de les Arts prenien el relleu amb un concert menys multitudinari però davant d'un públic d'allò més fidel. Com una muntanya russa, el grup combinava moments d'apoteosi, com en enllaçar Jean-Luc i 4-3-3, amb d'altres de preciosos, com una Louisiana o els camps de cotó cantada a mil veus sota un mar de llums blanques. La Raiz, Juantxo Skalari i Brams eren els encarregats de tancar una nova edició de la cita, que també va tenir un espai per als grups més emergents amb les actuacions cada vespre a la carpa Tio Canya.