Crítica
música
El gran Ligeti
Els germans Tomàs (el violoncel·lista Arnau i el violinista Abel) hi havien actuat abans, però no va ser fins diumenge passat que el Quartet Casals (completat amb el viola Jonathan Brown i la violinista Vera Martínez-Mehner) va debutar en el Festival de Torroella havent adquirit un rellevant prestigi internacional en els seus disset anys d'existència i, a través de la seva tasca pedagògica, havent influït en la creació de nous quartets de corda. En tot cas, val més tard que mai, perquè el seu primer concert a Torroella va ser magnífic, una demostració de per què es considera aquest quartet la formació musical més brillant i audaç apareguda a Catalunya en els últims vint anys: un desplegament de riquesa sonora, potència expressiva, capacitat comunicativa, rigor i llibertat.
El Quartet Casals va proposar un viatge en el temps en què les sorprenents dissonàncies mozartianes de l'Adagio-Allegro que enceta el Quartet de corda en do major núm. 19 dialoguen amb els contrastos sonors i expressius del Quartet núm. 1 i les Metamorfosis nocturnes, de Ligeti. És bonic i emocionant veure (fent més comprensible el que s'escolta) com el Quartet Casals interpreta aquesta peça immensa (dramàtica, fascinant) de l'autor d'El gran macabre.
Aquests grans músics van donar la mesura de la grandesa de Ligeti, com abans de Mozart i, en la segona part, de Brahms, del qual van interpretar el Quartet de corda en do menor, núm. 1. Hi va haver, a més, dues brillants propines: La danza del molinero, de Falla, i una polca de Xostakóvitx.