Crítica
clàssica
En les ales de la melodia
Parlem del recital que Núria Rial amb Francisco Poyato van oferir diumenge a Vilabertran. Sabem que hi ha cantants alambinats que pouen en el sentit dels textos per oferir dramatismes vocals que ens colpeixen. D'altres, com és el cas, s'encisen amb la música que els compositors han extret dels textos i tot donant el clima adequat es deixen endur per ella. Sense prevencions ni complexos. Amb un cert contrast estilístic amb els recitals habituals de la Schubertíada, Núria Rial es va aventurar a trepitjar el recinte sacralitzat del lied als estius de Catalunya. Indiscutible en Monteverdi, Pergolesi, Merula, Bach,Haendel, Telemann i Haydn, dels quals té una notable i premiada discografia, i d'una fabulosa interpretació i enregistrament d'El giravolt de maig de Toldrà, i ja en el seu primer disc de 1996, als 21 anys, ens havia ofert cançons de Debussy, Richard Strauss, Rodrigo i Toldrà a gran nivell. Aquí es va enfrontar a Schumann, una altra dimensió, i amb una veu bonica, sense màcula, amb una gestualitat potser fora d'ús en els recitals de cançó, va donar el cicle Liederkreis de manera aparentment senzilla. Cal agrair-los, a soprano i pianista, les poc interpretades i delicades cançons sobre textos d'Elisabeth Kulmann, una poetessa morta als disset anys. Després, cançons bressolades de Zemlinsky i d'altres d'Alban Berg sobre textos molt elementals de Lenau. Fent meravelles amb els poemes de La rosa als llavis, de Salvat-Papasseit, musicats per Toldrà, Núria Rial i Francisco Poyato van cloure la sessió amb aplaudiments encesos que els van obligar a dues propines: la Cançó de bressol de Toldrà i una magnífica Die Nacht de Richard Strauss.