Visió històrica des de l'Alt Camp

La seva història no seria tan rellevant si no fos pels punts en comú que uneixen els dos protagonistes. Rogeli Montalà (Valls, 1934) i Francesc Rebull (Bràfim, 1930) són coetanis, viuen a la mateixa comarca –l'Alt Camp– i, sense proposar-s'ho, han coincidit a publicar les seves memòries alhora, tot i que en circumstàncies diferents. El primer –un directiu de l'empresa United Technologies MAI, fins a començament de la dècada dels noranta– ha pagat de la seva butxaca el llibre Memòries, mentre que Francesc Rebull –un constructor d'aquest territori– encara ha tingut la sort de poder finançar amb subvencions una part de la publicació Una joventut segrestada. Visió des de l'Alt Camp 1934-1949 (Cossetània Edicions). Sorprèn de Francesc Rebull el rastre que amb tan sols quatre anys d'edat van deixar en la seva memòria els fets del 6 d'octubre del 1934, quan tot feia pensar en el «desastre que es preparava», com ell mateix apunta en un paràgraf: «Mai havia sentit un to de veu tan fort, que exclamava ‘Ventanas abiertas y persianas arriba, todo el mundo afuera' i que anava repetint aquella consigna sense parar. Com a cosa curiosa aquestes van ser les primeres paraules que vaig aprendre del castellà i que mai més he oblidat.» Francesc Rebull, que en cap moment esmenta el nom del poble de Bràfim on se situa l'acció de les seves vivències «perquè el que allí va passar és extrapolable a molts municipis de Catalunya», reconeix que la seva família no va ser «violada durant la guerra», però ha insistit en el títol del seu treball perquè «la nostra va ser una joventut robada». La imparcialitat de la seva família en la situació política de l'època va passar factura al futur del jove: «Com que la meva família s'ho mirava de lluny i el meu pare no era de la Falange, jo no vaig poder estudiar.» És la situació que radiografia l'autor i que devien viure milers d'infants i adolescents: «Els més perjudicats de la guerra vam ser la generació nascuda entre 1930 i 1945; ni els que van morir ni els que hi van lluitar, sinó nosaltres.» Ha estat aquesta seqüència històrica la que contínuament ha anat repicant en la memòria de Francesc Rebull, «un rural de cap a peus», i la que l'ha empès a publicar aquest relat, un extraordinari «llibre de sociologia rural», com el qualifica l'historiador Anton Gavaldà en el pròleg del llibre, en què l'autor revela com va aconseguir formar-se com a autodidacte en dibuix per poder treballar en la seva professió de constructor.

Aquesta és la mateixa alternativa que va quedar a Rogeli Montalà per poder arribar a exercir com a cap de compres i sotsdirector de materials de l'empresa United Technoligies MAI, a Valls. Va adquirir els seus coneixements amb els cursos que li van recomanar els seus directius, tot i que confessa que sempre va tenir l'inconvenient dels idiomes. «Parlava una mica de francès i també d'anglès, però mai el vaig arribar a dominar», explica Rogeli Montalà, que descriu aquest i altres escenaris de la seva vida en els diferents capítols de Memòries. Avui és conegut per haver impulsat el Museu de Carros i Eines del Camp, situat a Valls, i perquè va ser un dels primers cultivadors de calçots. «Per poder pagar les despeses de la finca que havíem comprat ens van aconsellar que féssim una plantació de calçots perquè no hi havia cap plantació de quantitats industrials.» Era a mitjan dècada dels setanta i Rogeli Montalà es va convertir en el primer a mecanitzar aquesta operació, «sembrant amb tractor i regant amb aspersor». Gairebé venien tots els calçots al restaurant Masia Bou i va arribar a batre el rècord de 250.000 calçots. «Sempre que venia gent del govern de Madrid a fer la calçotada a Masia Bou, demanaven exclusivament calçots de la casa Montalà», afirma l'autor en les seves memòries. Rogeli Montalà, que en els seus 40 anys a United Technologies MAI va recórrer bona part del planeta, va causar sensació a Iugoslàvia. «Vaig ser el primer espanyol que va entrar a Iugoslàvia a fer el que es coneix com a auscultació de mercat; així m'ho van comunicar al mateix país», recorda aquest exdirectiu de l'empresa del sector de l'automòbil, on va recollir les millors experiències. Els moments de crisi «els vam compensar amb una visió estratègica i amb la compra anticipada de material que ens va permetre resoldre moltes situacions que podien haver estat delicades», conclou qui també va escriure L'evolució dels treballs a la terra a Catalunya, del qual es van vendre 1.750 exemplars.