Homenatges musicals

Clint Eastwood, tan aficionat al jazz, va dirigir un biopic fosquíssim de Charlie Parker. 25 anys després de Bird, aborda una altra figura musical, el cantant Frankie Valli, però fent el relat extensible al seu grup, The Four Seasons, originat a finals dels cinquanta. Valli i companyia no tenen l'altura musical de Parker, a banda de les seves cançons d'èxit més o menys enganxoses. Jersey Boys, que parteix d'un musical de Broadway, tampoc no té l'altura cinematogràfica de Bird. Semblaria que el cineasta (nascut l'any 1930, com Valli) s'ho ha passat bé fent-la, però, mantenint l'elegància fílmica, no hi ha la tensió i fins la grandesa moral dels seus millors films.

Hi ha un aire d'homenatge a Jersey Boys, que no ho és tant als seus protagonistes, sinó a uns cineastes una mica menys grans que Eastwood (el qual també s'homenatja apareixent jove a la sèrie Rawhide) i que han realitzat diversos films sobre la idea de grup, amb les seves fidelitats i traïcions. Cineastes italoamericans (també ho són els protagonistes de Jersey Boys) com Coppola, aficionat al musical; Cimino, que va dirigir Eastwood a Un botí de 500.000 dòlars i que s'hi fa present a través de Christopher Walken, un dels intèrprets d'El caçador, en què un grup d'amics canta un tema emblemàtic dels Four Seasons: Can't take my eyes off you; i sobretot Scorsese, invocat amb l'amistat real entre el pocavergonya Tommy de Vito i Joe Pesci, que a Un dels nostres fa el gest de disparar a l'espectador, al qual s'adrecen directament (cosa que demostra com els hereus del classicisme cinematogràfic han incorporat les mirades a càmera) els diferents membres de The Four Seasons que es van passant el relleu com a narradors intradiagètics. Un dels nostres és un referent de Jersey Boys, en què no s'amaguen les relacions dels protagonistes amb la màfia. Tanmateix, amb Valli (actor a Los Soprano) i Bob Godio (compositor del grup) com a productors, el film és benèvol amb aquestes relacions. I una cosa: Eastwood, aquí, no sap què fer amb les dones.