Elogi de la divergència

Veronica Roth va escriure la trilogia Divergent (Estrella Polar, Fanbooks) pensant en lectors adolescents, que com tots sabem tenen uns criteris que no coincideixen amb els que ens considerem adults. Avui dia, els adolescents disposen d'un gran nombre d'alternatives electròniques a la lectura, amb riquesa de llums, colors i moviments, de manera que si un llibre aconsegueix que s'estiguin quiets i es limitin a deixar lliscar els ulls silenciosament per les línies impreses deixant que la seva ment s'ompli de personatges i d'accions, ens n'alegrem cosa de no dir, sempre que el llibre no sigui una porqueria absoluta, i Divergent no ho és –sempre que no cometem l'error de llegir-lo com a persones adultes, s'entén.

La societat de Divergent està dividida en cinc faccions: Intrepidesa, Amistat, Franquesa, Erudició i Abnegació. Cadascuna té el seu barri, les seves funcions, el seu estil de vida i la seva manera de vestir. De petits viuen en la mateixa facció que els seus pares, però quan es fan grans se sotmeten a una prova no vinculant, després de la qual han de decidir públicament a quina facció volen pertànyer. Fins aquí, tot bé. El problema són els membres que dubten, els qui tenen desitjos contraposats, els de personalitat complexa, o sigui, els divergents. El govern els persegueix perquè dubten, no s'adeqüen a les característiques preestablertes, tenen una actitud distant, crítica i finalment perillosa, ja que poden fer que els altres s'adonin que les faccions els limiten, els esquematitzen. Veronica Roth, que va escriure el primer llibre de la trilogia quan tenia vint-i-pocs anys, va saber sintetitzar el punt de vista d'un adolescent, que es troba a si mateix més complex que la resta del món.

Fins aquí el resum. Ara comença l'article d'opinió. Les cinc faccions corresponen a cinc moments en la vida d'una persona, i també a cinc gèneres literaris. Quan som joves, ens agraden les novel·les d'acció (Intrepidesa) i de colles (Amistat). Més endavant, busquem respostes pràctiques en els llibres d'autoajuda (Franquesa) o bé respostes abstractes en l'assaig (Erudició).

Finalment, quan ens adonem que hem viscut més del que ens queda per viure, comença a interessar-nos l'espiritualitat (Abnegació). Sona superficial, però és una realitat demoscòpica.

Hi ha qui pensa en els llibres com si fossin faccions: ara vull riure, ara vull entretenir-me, ara vull informar-me. Hi ha qui s'enfada quan topa amb un llibre divergent, que ofereix acció i reflexió, alegria i tristesa, bellesa i veritat.

La millor literatura, però, és com la Tris, l'heroïna de Veronica Roth: la divergència ens fa humans.