Opinió

núria puyuelo

L'empremta de Joan Solà

L
El filòleg Joan Solà va publicar, al llarg de vint anys, més de vuit-cents articles en aquest suplement, a la secció ‘Parlem-ne'

Vint-i-cinc anys difonent cultura. Aviat és dit. Com a lectora del suple –tal com el coneixen els de la casa–, em quedo amb els articles que el filòleg Joan Solà va escriure durant anys, setmana rere setmana, sobre qüestions de llengua, fins al seu últim text, titulat “Adéu-siau i gràcies!”, el 21 d'octubre del 2010, en què s'acomiadava dels lectors. És un honor poder seguir la petjada d'un mestre com Solà, a qui vaig tenir com a professor en la meva època universitària. Tot un referent per a la nostra llengua.

Com a filòloga també és un orgull poder aportar a través de la columna Etcètera el meu granet de sorra, per petit que sigui, per divulgar l'ús correcte del català, una llengua que viu massa influenciada pels calcs del castellà. I com a col·laboradora, gràcies al suple he tingut la sort de poder entrevistar lingüistes als quals admiro, com ara Josep Ruaix i Jesús Tusón, o de conèixer altres amants de la llengua, com el mateix David Paloma, amb qui comparteixo secció (i, excepcionalment, avui pàgina), que és un dels meus lingüistes de referència, perquè els seus reculls de lèxic sempre són una font de consulta inesgotable.

I per acabar, com dirien a Mallorca, molts d'anys, Cultura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.