lluís llort
Els miralls de l'ànima del suplement
Un clàssic, tristament irrepetible,
van ser les imaginatives il·lustracions que Guillem Cifré creava per a la portada de cada especial dedicat a les novetats de
Sant Jordi
Sóc més de lletres que de números, però de vegades cal fer-ne alguns per valorar la magnitud de determinades circumstàncies. Un total de 25 anys multiplicat per una mitjana d'entre 40 i 44 suplements anuals dóna més de 1.000 edicions. El Cultura va començar amb 12 pàgines (també n'ha tingut 16, 24 i 32) i en dissabte (també s'ha publicat en dimecres, dijous o divendres). Això vol dir desenes de milers d'articles entre opinió, crítiques, ressenyes, creació, reportatges, entrevistes... I més de 1.000 portades.
El Cultura sempre ha estat un complement del diari, no s'ha venut a banda, i per això sembla que la portada no importa tant, no cal que sigui atractiva, un ganxo per al comprador de quiosc. Però la portada és l'ariet d'una estètica específica i tot el que amaga o inclou hi està relacionat.
El disseny inicial del Cultura va ser obra de Ferran Sendra i Miquel Boyo. Uns anys després el va redissenyar Pere Prats. L'octubre del 2005, el suplement i tot el diari van ser redissenyats per Cases i Associats. Per al suple, va ser l'etapa groga. El setembre del 2007 va tornar a canviar el disseny, aquest cop obra de Cristina Córdova i Manel Castilla.
El setembre del 2010, ja com a El Punt Avui, es van fer càrrec del disseny Florentí Morante i Jordi Molins, que van mantenir el format fins al setembre del 2012, moment en què el van reformar més a fons. L'actual disseny el remena cada setmana Miguel Fontela.
En aquests 25 anys la feina de maquetació de taula l'han fet –a més dels ja citats i els que em puc deixar– Elena García, Lídia Xancó, Teresa Roura, Nina van den Berg, Eva Hernández, Josep Guillamón, Esther Viadé, Mercè Roldós, Juan Ojeda, Dolors Trullàs, Dúnia Lorda, Joan Serra, Glòria Escrig, Mireia Armengol, Albert G.F. i Joan Caballé.
Si els ulls són el mirall de l'ànima, diuen, les portades ho són del suplement i, una mica, dels que l'han creat estèticament, un factor que també importa, també és cultura.