Troben a Sant Julià de Ramis un cementiri medieval
És dels segles IX i X i també s'hi han trobat vestigis, dels segles II i I abans de Crist, de les darreres fases del poblat ibèric
Els treballs els ha fet durant quatre setmanes la Universitat de Girona
La nova campanya d'excavacions que s'ha portat a terme aquest setembre a la muntanya de Sant Julià de Ramis, a tocar de l'església dels Sants Metges, ha permès localitzar noves restes arqueològiques. Per una banda es tracta d'un cementiri medieval del segle IX i X i per l'altra, de les restes de les darreres fases del poblat ibèric que hi va haver en aquest emplaçament, entre els segles II i I abans de Crist. Pel que fa al cementiri medieval, segons ha pogut saber l'Agència Catalana de Notícies, els arqueòlegs han descobert una vintena de tombes amb restes òssies. En relació amb les restes dels ibers, han localitzat els murs i diversos fragments de ceràmica de les darreres fases del poblat ibèric. Ara, els experts analitzaran en profunditat tots els objectes recuperats i alguns seran analitzats amb la tècnica del carboni 14.
La campanya va arrencar a principis de setembre i va finalitzar divendres passat. Durant quatre setmanes, vuit estudiants de màsters o doctorats de la Universitat de Girona (UdG) han estat treballant per aprofundir en les restes històriques. Aquestes últimes excavacions s'han portat a terme a tocar de l'església dels Sants Metges, on fins fa cinc anys hi havia el cementiri parroquial.
Les excavacions han estat dirigides pels tècnics i professors de la UdG Jordi Sagrera, Jordi Vivo i Josep Burch. “Valorem molt positivament aquesta darrera campanya perquè, en primer lloc, referma les idees que teníem sobre l'ocupació d'aquest espai durant l'època medieval i, al mateix temps, també demostra la importància que va tenir el poblat ibèric que va establir-se en aquest emplaçament”, ha assenyalat Burch. Segons l'arqueòleg, les restes del poblat que s'han trobat formarien part de la darrera etapa que es va viure en aquest assentament ibèric, quan ja s'havia produït la conquesta romana.
En principi, segons la cronologia dels experts, el poblat ibèric es va establir en aquest espai durant el segle VI abans de Crist i hi va perdurar fins al segle I després de Crist. Posteriorment, els romans en van aprofitar l'estructura i hi van construir un castrum, conegut amb el nom de Castellum Fractum, un castell que es trobava en una posició estratègica des d'on podien controlar el recorregut de la Via Augusta.
La muntanya de Sant Julià de Ramis ha estat un espai clau des de tots els punts de vista històrics. Una mostra d'aquest fet és que el 27 de juliol del 2012, el conjunt patrimonial de la muntana va ser declarat bé cultural d'interès nacional. L'inici de les excavacions es remunten a l'any 1915, quan un equip d'arqueòlegs —impulsat per l'Institut d'Estudis Catalans— van començar a excavar al Cau de les Goges, al peu de la muntanya, on van descobrir una cova del paleolític superior. Els experts pensen que encara hi ha molta feina per fer a la zona. “De l'assentament ibèric ens queda gairebé tot per descobrir; només hem excavat entre un 2 i un 4%”, assegura Burch.