David Fernàndez, encenent la metxa

David Fernàndez (Vila de Gràcia, Països Catalans, 1974), periodista, activista social i ara polític i diputat parlamentari de la CUP. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació tant en paper com virtuals. És coautor de diversos llibres, com per exemple Les veus de les places (Icària, 2011) i Cop de CUP (L'Arquer, 2012), amb Julià de Jodar.

Foc a la barraca és el segon volum que ha publicat la modesta editorial tarragonina Lo Diable Gros, i ha estat inclòs dins de la col·lecció El Martell. El primer número de la col·lecció va estar dedicat al recull d'articles titulat Mots incendiaris, de Roger Palà. Aquesta col·lecció pretén publicar reculls d'articles d'autors i periodistes catalans que mantenen una certa posició crítica amb el sistema.

El recull d'articles de David Fernàndez, com els de Roger Palà, també podríem considerar-los mots incendiaris, seguint la línia de Salvat-Papasseit, que calen foc a la barraca de la corrupció en tots els seus graus i a la de la mala política dels gestors de la vida social, cultural i econòmica. Els articles de David Fernàndez han vist la llum en publicacions com ara Directa, Barcelona Metropolis, Masala, Gara, Diagonal, Illacrua i Vilaweb.

Montse Santolino escriu al pròleg: “Escriure amb el cap, amb el cor i amb el puny. Poques responsabilitats més grans que construir bons relats per ajudar-nos a reconèixer-nos i a confiar en les nostres pròpies forces. Perquè no oblidem que els únics vençuts són els que no lluiten. Que l'única lluita que es perd és la que s'abandona.”

Al llibre es recullen articles que abracen sis anys; el més antic és del 2006 i el més nou, del 2012. En tots apareix el pensament de l'autor i els seus afanys de justícia. La corrua d'articles publicats –cinquanta-cinc en total– són una mostra del tarannà gairebé llibertari de David Fernàndez. La seva ploma no deixa res de banda, tant de la vida social com del poder. Per les seves pàgines trobem opinions sobre la corrupció, la repressió, l'estat policial, la solidaritat...

Foc a la barraca també és una mostra de l'humanisme d'un personatge, ara públic, però que abans ja era un ciutadà crític que es mobilitzava solidàriament amb tota mena de causes justes i a través de la paraula escrita mostrava la seva essència poètica al servei de la lluita del poble.