El populisme i la venjança

En els moments finals de M de Fritz Lang, mentre els ciutadans intenten fer un judici popular contra el suposat violador i assassí d'unes nenes, apareix la mà de la justícia. Lang ens recorda que malgrat els defectes de la justícia, hi ha moments en què cal recórrer al seu poder i anul·lar tota idea de venjança. El veredicto de Jan Verheyen és un drama judicial contundent, ben portat i interpretat, però en el que es cau en una perillosa vena populista. El to de la pel·lícula podria ser el d'un drama judicial de Fritz Lang, signat per un director belga que vol parlar de les debilitats del sistema judicial en l'Europa de la prosperitat. Un pare veu com durant un robatori maten la seva dona i com en el moment de fugir mor la seva filla. El pare vol portar a judici l'assassí però per un error de procediment judicial aquest queda en llibertat. Fins aquí, la pel·lícula funciona com a reflexió sobre les irregularitats i febleses de la justícia. La cosa es complica quan el pare duu a terme la seva venjança i ha d'afrontar un judici acusat de matar l'assassí de la seva família. L'opinió publica defensa la valentia del pare. La justícia és posada en crisi, però, tal com recorda la fiscal del cas, res no justifica la venjança, perquè aquesta implica prendre's de forma personal la vida d'una persona. El drama judicial crea un debat tens que el director porta amb un cert pols, però la història desemboca en les solucions fàcils. Tot plegat fa la sensació que darrere d'un gran tema es segueix el camí de la demagògia sense plantejar que tota apologia de la venjança és més que qüestionable, sobretot quan no es planteja en una pel·lícula de gènere sinó en una obra en tesi que vol funcionar com a film denúncia de les mancances de la societat actual.