Els intrigants secrets de l'ànima

Potser hi ha pocs lectors que s'afegeixen a llegir en català. O les editorials no els saben promocionar prou. També és possible que tanquin massa llibreries. Però el que és innegable és que la literatura catalana va incorporant periòdicament noves veus que tenen moltes històries per explicar, les embasten amb fluïdesa creativa i emotiva, les narren amb habilitat verbal i ofereixen reflexions profundes.

Això és un fet que reconforta i reforça la salut i prestigi de la llengua, tan necessari per a la seva supervivència. Ara és la lingüista i editora Teresa Muñoz qui s'afegeix al camp creatiu català amb una novel·la psicològica de pes, carregada d'intriga, amb petits detalls preocupants que van inquietant la protagonista fins a precipitar-la a un pou sense fons, enigmàtic i torbador.

Tot comença amb un petit entrebanc de la Sabina, una noia d'una trentena d'anys, instal·lada a Barcelona provinent d'un poble rural per fer estudis universitaris. Després de petites aventures sentimentals, fa sis anys que viu amb en Ramon una relació aparentment estable. Però de cop i volta li apareix un cert malestar interior que li remou les entranyes perquè no entreveu el seu origen i significat. Va penetrant en un terreny pantanós que l'obliga a posar-se en mans d'una psicòloga que li aconsellarà que cerqui detalls significatius del seu passat per intentar esbrinar d'on prové la creixent pertorbació.

Pas a pas i amb inquietud creixent, Sabina anirà cercant i descobrint fets sense importància i gairebé oblidats. Recordarà la seva infància i joventut al poble amb esdeveniments incoherents, la seva difícil anada a Barcelona per estudiar. I un estrany accident de moto. Burxarà amb familiars i amics situacions personals que no lliguen gaire i anirà bastint d'una altra manera el seu passat, que ha avançat per camins pedregosos que no coneixia i que l'ha encaminat cap al cul-de-sac on es troba. Una tensió creixent i inquietant accelera la narració a la mateixa velocitat que augmenten el malestar i l'angoixa de la protagonista.

Una llengua directa, planera, concisa, sense concessions i ben embastada en cada moment enllaça plenament amb l'atmosfera intrigant de la narració. Fons i forma estan ben entrelligats, una circumstància que enriqueix el relat i el fa més atractiu.

En resum, una bona primera novel·la d'una narradora que coneix a bastament els secrets del llenguatge i sap crear i recrear històries que remouen les essències de la intimitat de l'ànima.