Profeta canviant

Poc després de la meitat dels anys seixanta i enmig d'una popularitat que l'aclaparava, George Harrison va ser el primer en decidir que s'havien acabat les gires del grup de Liverpool. Una mica més jove que la resta dels components dels Beatles, George va haver de patir la megalomania dels seus companys i sovint les seves cançons van quedar relegades darrere del duet Lennon i McCartney, amb qui va tenir fins al final una relació d'amor-odi fraternal. Quan es va dissoldre el quartet, va confessar que se sentia alliberat. També va mostrar el malestar davant els excessos de les drogues que havia comprovat en la seva visita a Califòrnia durant l'estiu de l'amor del 1967. Tot i ser un dels màxims responsables de l'eclosió de la psicodèlia, de la fusió amb la cultura oriental i de l'espiritualitat que li va servir per distanciar-se del catolicisme familiar, George Harrison estava cansat de xiscles, de fotos i d'entrevistes. Quan es van separar els Beatles el 1970 tenia només 27 anys i pocs mesos després presentava el triple àlbum All things must pass, un dels grans discos de la música rock, fet bàsicament amb temes que li van descartar els seus companys, una mena de grans èxits coronat amb l'himne My sweet lord. Han sentit alguna cançó millor?

El simpàtic i taciturn Beatle tenia moltes idees i del paper de secundari –ho haurien de col·locar entre cometes si observem les cançons que va signar– va passar a una de les carreres més prometedores de la música, amb un grup de sis discos, que ara reedita Universal dins la capsa The Apple Years 1968-75, acompanyat d'un llibre amb textos de Dhani Harrison i del productor de ràdio Kevin Howlett i nombroses imatges inèdites.

A més de l'esmentat, hi trobarem Wonderwall music, una sensacional banda sonora que va ser el primer disc en solitari d'un dels Beatles. Tal com havia explicat l'autor “vaig decidir fer-lo com una miniantologia de música hindú, perquè volia ajudar a ensenyar aquesta música al públic”. També en clau experimental trobem Electronic sound, promogut com a resultat directe de la curiositat dels Beatles per altres formes experimentals d'expressió artística, dins el subsegell de vida breu Zapple, el febrer del 1969, com a fòrum per a l'exploració sonora. I per als que no comparteixin les aventures del popular guitarrista i compositor, s'inclouen, així mateix, tres discos fonamentals, Living in the material world (1973), Dark horse (1974) i Extra texture (1974), on podem trobar els vessants més místics i introspectius al costat de la intensitat i capacitat melòdica, amb èxit memorables com ara Give me love i You. Si tenen la paciència d'introduir-se en una audició de tot el material de la capsa es trobaran en un territori diferent, ple de rareses enmig d'alguns dels temes més coneguts de la història del pop. L'arribada als trenta anys del guitarrista va ser espectacular. Cal fer-li justícia escoltant-lo, desinhibidament.