Redefinint la trobada

El concepte de Fira Mediterrània podia quedar antic. S'ha de revitalitzar les arrels folklòriques amb vida actual, amb noves mirades que permetin una visita més contemporània, més vinculada al segle XXI. Per això, a la fusió de disciplines que el director artístic de la fira, David Ibáñez, ja havia anat pautant en edicions anteriors, ara hi dóna l'empenta definitiva. La cultura popular és aquella que realitza el poble, mes enllà de representar les seves arrels culturals (que també). Per això, reivindica i presenta enguany un cartell molt més obert. Mirant de fer propostes que impliquin un treball amb els barris de Manresa, més allunyats del bategar de la fira i també de sumar accions urbanes, de carrer, que potser estan distanciades dels espectacles d'arrel però que responen a les inquietuds i curiositats del ciutadà de carrer.

Exemples? Funambule evoluciona la disciplina del funambulisme, construint un personatge antiheroi que es troba penjat del cable, com per accident. I que si hi ha alguna cosa increïble és que no caigui mai. Els d'Eventi Verticali, que presenten Wanted, trenquen amb el preciosisme abstracte de la dansa vertical per incorporar-hi una dramatúrgia còmica. Una de lladres que procuren entrar en un banc. Les cordes són autèntiques. Els escenaris, són una projecció a la pantalla, un mapping que converteix els dos artistes en personatges de còmics i de pega, cosa que aporta una comicitat indiscutible. Per la vessant social, destaca per exemple la dansa integrada de Jordi Cortés. En la dansa, poden compartir escenari des d'invidents a disminuïts psíquics amb ballarins professionals. Els que uns aporten de bellesa i qualitat de moviment, els altres, de sensibilitat i autenticitat. També hi ha espai per a l'animació com són els Traps (uns dracs articulats de tacte molt suau però de mides un pèl inquietants) de la companyia Efímer o la màgia dels francesos Picto Facto amb Brimborions, presentant un joc al carrer, entre barroc, imaginatiu i divertit. Cas a part mereix la proposta de Tauromàquina dels d'Animal Religion. Un detall del muntatge que van presentar a Tàrrega i que també es va veure puntualment al cicle Circ d'ara mateix del Mercat de les Flors la primavera passada. La companyia, absorbida amb el bestiari i la imitació de les bèsties, juguen amb un toro mecànic per desenvolupar la seva fauna a base de verticals i de música desacomplexada al piano. El carrer, doncs, és on brollen les inquietuds del poble; això és la cultura popular d'avui.