Malgoska Szumowska. ENTREVISTA
, directora de cinema. Bernat Salvà
“L'homosexualitat encara és un tabú a Polònia”
La cineasta polonesa Malgoska Szumowska (Cracòvia, 1973) va guanyar dos premis a la Berlinale amb aquest film que descriu amb passió i sensibilitat, defugint qualsevol controvèrsia, una història d'amor homosexual prohibit.
Com va sorgir aquest projecte?
Hi ha molts articles i reportatges sobre casos d'homosexualitat a l'església, és un tema controvertit. Jo m'he basat en fets reals, però després creo una història d'amor diferent. El film neix de la connexió entre la meva història i el tabú de l'homosexualitat a Polònia.
No ha volgut denunciar o buscar el debat...
Seria una pel·lícula diferent, i més fàcil. Però jo volia filmar una història d'amor diferent, amb un personatge que creu en Déu, que vol viure segons les seves creences, però el seu amor entra en contradicció amb la seva fe.
La pressió social és un element clau en les històries d'amor prohibides?
Sí, aquesta història es complica per les circumstàncies en què transcorre, amb els problemes de l'església amb l'homosexualitat, i en un lloc com Polònia, on l'homofòbia està molt estesa. Aquest background social fa la història d'amor diferent.
Fa una descripció realista de l'entorn rural on es desenvolupa?
Tot és realista en aquesta pel·lícula, la gent és molt religiosa, especialment en zones rurals, gairebé tothom va a l'església, i aprecien i respecten molt els capellans, que són els líders de les comunitats locals. Però la gent no accepta l'homosexualitat, encara és un tabú.
Va tenir problemes per rodar una pel·lícula així amb l'església del seu país?
No, Polònia és un país democràtic, i l'església ja no és tan poderosa com ho era abans. No van dir ni una sola paraula, sobre aquesta pel·lícula, què havien de dir? La pel·lícula no qüestiona l'església, se centra en la lluita interior del personatge. Una web d'un grup catòlic d'extrema dreta va atacar la pel·lícula, però en general no vam tenir problemes.
L'actor Andrzej Chyra està esplèndid en aquest paper de capellà carismàtic, un veritable líder, però amb una lluita interna entre la fe i l'amor.
Vaig escriure els papers del capellà i el jove Lukas per als actors Andrzej Chyra i Mateusz Kosciukiewicz. Amb Andrzej havíem treballat junts i volíem fer una pel·lícula en què fos el protagonista. De fet, és l'actor polonès més important, és molt apreciat a Polònia.
La pel·lícula va guanyar el premi Teddy de la Berlinale, especialitzat en films de temàtica homosexual. No és una etiqueta que limita l'accés a públics més amplis?
Per un costat, donar aquest premi a una pel·lícula polonesa és una bona provocació, me'n vaig alegrar. En general, és cert que et posa una etiqueta, però no és una típica pel·lícula gai, tracta de temes molt universals. Em vaig alegrar pel premi. I si agrada als gais i lesbianes, també me n'alegro.