Record i memòria del copatró

La processó del Silenci de Badalona és la més antiga documentada de Catalunya. La nit de dijous sant, els carrers de Dalt la Vila, el nucli medieval de la ciutat, s'omplen d'un silenci solemne que acompanya els passos i que només trenquen les veus que repeteixen el cant del Record i memòria, que resen els participants més petits de la comitiva, mentre al llarg del recorregut ressona el pas dels soldats romans i el repic de les seves llances contra terra. Són precisament aquests romans, els Estaferms de Badalona, un dels elements més significatius de la Confraria de Sant Anastasi, fundada l'any 1671, i que manté viva a la ciutat la devoció pel sant, copatró de la ciutat des del segle XVII.

L'entitat va ser refundada l'any 1992. Aquest és l'any en què el registre general d'associacions de la Generalitat va ratificar els estatuts de la Confraria de Sant Anastasi, després que un grup de badalonins agafés el relleu de l'únic administrador que en quedava, Jaume Ribó. En aquell moment, es van posar al capdavant de la confraria un grup de persones encapçalades per Ricard Molina, que va ser nomenat administrador en cap.

Soldat romà

L'origen romà de sant Anastasi, del qual es diu que va ser soldat romà de la guàrdia de Dioclecià, és present en la gènesi dels Estaferms de Badalona, un dels grups d'armats més antics de Catalunya. La devoció per sant Anastasi és compartida amb la ciutat de Lleida, d'on es diu que és originari. La tradició situa a Badalona el lloc del seu martiri, l'any 305, i es diu que la ubicació de la tomba i les restes del sant són secrets que es traspassen per tradició oral entre els administradors de la confraria i ningú més sap on és enterrat. Tot i això, la base històrica de la vida i mort del sant en terres catalanes ha estat posada en dubte per diversos estudiosos. De fet, des del moment del martiri, el segle IV, fins al segle XVII, amb prou feines es coneix la història de la vida i les circumstàncies de la mort de sant Anastasi.

Al carrer de Fluvià de Dalt la Vila, a finals del segle XIX es van trobar les restes d'un edifici d'època romana que es va donar a conèixer com la presó de Sant Anastasi. Diu la llegenda que en aquell mateix indret va néixer un ametller que donava fruits vermells com a record del martiri del sant. L'escriptor i folklorista badaloní Joan Soler i Amigó, que comparteix l'escepticisme per la base històrica de la llegenda del sant, explica en el seu llibre Maig major que, en un primer moment, sant Anastasi havia estat el patró del Gremi de Corders de Badalona i que, amb el desenvolupament d'aquest ofici al municipi, els corders van anar guanyant poder i van aconseguir imposar la devoció pel sant per sobre d'altres als quals es rendia culte a la ciutat. De fet, el 1671, el mateix any que el bisbe de Barcelona va aprovar oficialment la confraria, el Consell Municipal de Badalona va declarar sant Anastasi copatró de la vila. Dels Estaferms de Badalona, se'n té la primera referència escrita l'any 1701. En un document es diu que aquest grup d'armats va participar en la processó del Silenci de Badalona. Tot i que es conserven poques referències i fotografies històriques del grup, consta en els arxius que, abans de la Guerra Civil, tenia una seixantena de membres.

Quinze vestits de romans

Actualment, la confraria encara conserva una desena de vestits centenaris. Els Estaferms de Badalona participen en diversos actes de la Setmana Santa badalonina com ara la Moixiganga, la recollida del Sant Sepulcre i la processó del Silenci o de dijous sant. També són presents en trobades d'armats, manaies i estaferms d'arreu de Catalunya i fan col·laboracions esporàdiques amb altres entitats. Una de les seves característiques úniques és el pas lent, marcat pel ritme dels timbals i el repic de les llances contra terra.

Els estaferms que surten avui dia a la processó són una quinzena, que és el nombre de vestits que té la confraria, tot i que, segons expliquen, hi ha més persones que participen de manera rotatòria en els actes. El grup ha anat renovant el vestuari. Una de les darreres incorporacions és el calçat, unes sandàlies més ajustades al rigor històric que les que havien lluït abans.

La passada del sant

L'any 1992, la Confraria de Sant Anastasi va recuperar la tradició de treure la imatge del sant en processó pels carrers del centre de Badalona el dia 11 de maig. L'abast d'aquest gest es va ampliar al cap d'uns anys i el 2001 es va celebrar per primer cop la passada de Sant Anastasi, que inclou un conjunt d'actes en honor del copatró de la ciutat que, des de l'any 2005, s'enceten uns dies abans amb el ritual de l'ofrena d'ous a les monges clarisses del convent de la Divina Providència. Així, es va optar per recuperar una antiga tradició estesa per tots els monestirs d'aquest orde en què es demana a les monges que preguin perquè el temps respecti el dia del patró. Segons explica l'actual administradora en cap de la confraria, Núria Sotero, el costum es va iniciar després de dos anys d'intensos aiguats i des que la confraria visita les monges clarisses encara no han tingut “ni un sol any de pluja per Sant Anastasi”.

La resta de les activitats es concentren el dia del patró, l'11 de maig. Es comença amb el repic de campanes que precedeix l'ofici solemne del migdia i, ja a la tarda, les activitats de la passada, amb la baixada del sant i un berenar popular, que durant els primers anys de la recuperació de la festa es feia amb la tradicional coca de Sant Anastasi i xocolata. La retallada de la subvenció municipal ha obligat a reduir les dimensions d'aquest àpat, cosa que ha provocat una davallada del nombre d'assistents. De fet, arran de la retallada de subvencions públiques, l'entitat ha hagut de buscar patrocinadors privats per finançar les seves activitats i afegir-los als ingressos que representen les quotes dels confrares. Actualment la confraria té una quarantena de membres, tot i que el nombre de persones que participen en les activitats està al voltant de 200.

El dia de Sant Anastasi fa la seva aparició un dels grups més nous de la confraria, els Satanasis. Es tracta d'uns personatges satírics, antics companys de sant Anastasi, atrapats entre el bé i el mal. De vegades, són formals com els estaferms i d'altres són tan malvats com els dimonis i desfilen pels carrers de la ciutat fent el seu ball i entonant alegres càntics. Els Satanasis són els encarregats de fer la crítica més punyent d'allò que passa a la ciutat. A més de participar en la passada, també surten a la cercavila de la festa major d'agost. La colla és la responsable de l'increment del nombre de noies, que s'amaguen darrere la màscara d'aquests personatges entremaliats. La Confraria de Sant Anastasi té, per primer cop a la història, una dona en el càrrec d'administrador en cap, Núria Sotero, que l'ocupa des de l'any passat, acompanyada d'una junta que té integrants molt joves a les seves files. Com ella mateixa explica, la mitjana d'edat de la confraria ha anat baixant i a hores d'ara se situa entre els trenta i els quaranta anys. És una prova més de la capacitat de l'entitat d'adaptar-se als nous temps, vetllar per les tradicions més arrelades a Badalona i, al mateix temps, innovar i donar cabuda a nous integrants, que seran la base perquè la confraria, que té una llarga trajectòria a les espatlles, tingui també continuïtat en el futur.

CONFRARIA DE

SANT ANASTASI

ANY DE FUNDACIÓ:

1671

POBLACIÓ:

BADALONA

NOMBRE DE SOCIS:

40