Contenidor Manresa

Un rètol de l'exposició La catalanitat cívica, que es pot veure aquests dies a Manresa, coincidint amb la Fira Mediterrània, diu: “La festa és un gran contenidor.” Això mateix és Fira Mediterrània: un gran contenidor de propostes tan variades com ho és la societat. Perquè la cultura d'arrel ho és si respon als interessos de la cultura popular, de la d'ahir, però també de la d'avui i la de demà. Per això, Fira Mediterrània és inabastable quant a estils i disciplines. Cal deixar-se endur per la curiositat, fer de tastaolletes i trobar en cada activitat (espectacle, instal·lació o curtmetratge) la raó per la qual és dins d'aquest contenidor. Fira Mediterrània és, doncs, una festa dels sentits que apel·la a l'emoció i la reflexió.

La primera edició de la Fira Mediterrània avançada a l'octubre, cal dir-ho, va tenir la mala sort de tastar la pluja en el moment menys adequat: a les sis de la tarda de divendres, quan havia de fer el seu primer gran espetec d'espectacles. Com que la varietat d'espais (i tots propers) és tan àmplia, aquells que esperaven la sortida d'Animal Religion (una colla de programadors) es van saber ressituar i refugiar en el concert, sempre valor segur, de Toni Xuclà i Gemma Humet, o a la vela de la Damm, amb música algeriana. Només va ser una hora i mitja de pluja molesta que no va impedir la funció de Wanted, una proposta de dansa vertical per a tots els públics amb regust de videojoc. Els artistes advertien, poc abans de començar: “Programadors, fixeu-vos-hi. La pluja s'atura quan toca la funció de Wanted!”

Irineu Tranis, puntualment a les cinc, havia obert la seva barraca per vendre una història. Va tocar la sessió de mar (els quinze espectadors en trien una de cinc possibles i el narrador es carrega de terror o tendresa, en funció del públic: espectacle a la carta). Ben xop va quedar Chatha amb el seu Do you believe me?, una mena de dansa catàrtica, que obliga l'intèrpret a arribar al límit físic rodant sobre si mateix i desplaçant-se pel pati del Kursaal. Picant a terra amb les mans esquitxava i tensava l'equilibri fins a donar-se com un soldat derrotat d'un exèrcit vencedor. Els venedors de productes artesans, al peu del passeig Pere III (sempre de visita obligada, també avui, darrer dia del festival), celebraven la vistositat de Brimborions, una mena de lluernes que van entusiasmar, per exemple, itinerant al Portal de l'Àngel en plena campanya de Nadal.

Fira Mediterrània és un forn d'idees constant. Ahir al matí, per exemple, es va presentar l'Associació d'Espectadors i Amics de les Arts Escèniques de Catalunya (que vol incitar la bona praxi d'accions perquè el públic es faci seu el teatre a partir de converses, un cop acabada la funció). També hi ha Tricentenari a Manresa. L'exposició Escrivents 2.0 vincula el 1714 amb l'aparició de la primera màquina d'escriure i permet escriure amb una màquina antiga una piulada adreçada a Twitter. El primer escriptor que es té notícia que la va fer servir va ser Mark Twain. Thomas Noone va presentar la seva versió ballada d'Alice, de Lewis Carroll. Si el ball d'Alícia era enèrgic, el dels personatges misteriosos del cau generaven una certa inquietud. De llum i ombres. De temperatura agradable i pluja. Fira Mediterrània, al cor de Catalunya, és un contenidor que busca un port on desembarcar.