L'odissea de la Sala Beckett

E l maig del 2006 l'equip de la Sala Beckett va rebre un burofax que els oferia marxar del local on s'hi havien estat més de 20 anys... en dos mesos. Núñez y Navarro havia comprat l'edifici i pretenia millorar les rendes dels lloguers. Quan s'acabin les obres (si no hi ha retards) quedaran pocs mesos perquè l'odissea de la Beckett sumi 10 anys d'incertesa. Ara sembla que el trajecte acabarà bé. Aquesta setmana es va fer públic l'inici imminent d'obres, gràcies a les subvencions que facilitarà l'Ajuntament de Barcelona (2 milions) i el Consorci de Rehabilitació de Teatres (1 milió), en què hi ha implicats l'Inaem, la Generalitat i el mateix Ajuntament. De fet, l'equip de la Beckett va especular amb aquella amenaça per forçar un canvi d'espai que li permetés créixer com ja insinuava anys enrere. Paral·lelament, a l'èxit de la dramatúrgia catalana contemporània arreu d'Europa (i ja hi arriba Amèrica, mica en mica), la Beckett és la sala intermediària amb altres equipaments més potents, com el Royal Court de Londres o el Teatre Nacional de Romania. La dimensió d'equips i estructures és exagerada i calia que la Beckett creixés per poder respondre a les propostes d'intercanvis que es podien produir. En aquesta dècada aquella esperança de l'autoria de casa no ha fet més que consolidar-se. Mai l'obra catalana, tot i la dificultat de la llengua, no havia estat tan escampada, diu Casartes. Superant la popularitat de Guimerà, que va estrenar a Madrid i hi ha una òpera alemanya inspirada en algun llibret seu.

Un dels èxits d'aquesta llarga travessia pel desert és que la Beckett no hagi desaparegut de les cartelleres. Tot i el litigi sembla estable l'acord entre teatre i immobiliària per mantenir actius els baixos del carrer Alegre de Dalt per acollir l'equip de la sala i també les representacions teatrals. Sí que caldrà fer epopeies per als cursos de l'Obrador. Però com que la Beckett ha passat a ser fàbrica de creació té garantida la complicitat d'altres equipaments de la xarxa (com La Seca o la Nau Ivanow) els pròxims mesos. La nova Beckett incitarà a la barreja d'autors novells amb consolidats i també dramaturgs amb espectadors. Tots es trobaran en un vestíbul i un restaurant obert al carrer Pere Quart.

La primera maqueta de reforma era molt més ambiciosa. El projecte sumava uns 8,3 milions quan ara no supera els 3,5 milions (l'Ajuntament de Barcelona ja ha habilitat 350.0000 euros aquest 2014 per a la reforma d'una caixa escènica). Durant un any, l'equip de la Beckett ha provat els antics locals de la cooperativa Justícia i Pau. Això els ha fet veure com poder reduir el projecte mirant que es perdi el mínim de la potencialitat de l'equipament i que, sobretot, mantingui “els esperits teatrals” que es palpen a les parets d'aquelles tres naus tancades sota una mateixa finca. Efectivament, la reforma preveu aprofitar materials i evitar pintar parets escrostonades si s'aconsegueix un mínim de confort per a artistes i espectadors. En aquest any, a més, s'han iniciat contactes amb els equipaments del barri, un veïnat que històricament ha estat molt interessat per la cultura. No és casualitat que, a partir de la setmana vinent, comenci la 13a edició del Festival Escena Poblenou, per exemple. Toni Casares té clar que hi haurà col·laboracions per a l'any vinent, si les reformes ho permeten. També Sergi Estebanell, codirector de l'escena, “ells tendeixen més cap al teatre físic i menys paraula i nosaltres tirem cap a més paraula i menys teatre físic”.