feminitats
ada castells
Un tal Modiano
Poc després de la concessió del Nobel de literatura a Patrick Modiano, la revista Vanity Fair va publicar una guia per fingir que hom en coneixia l'obra a bastament. El subtítol era ben clar: “No l'ha llegit? No es preocupi, aquí li ensenyem com aparentar tot al contrari”. Naturalment, la peça, signada per una ocurrent Paloma Rando, estava escrita en conya i acabava amb l'únic consell incontestable: “Deixi de fingir i llegeixi'l.”
A part de la funció pràctica d'un text periodístic com aquest, en l'ànim de la revista hi ha una crítica a una pràctica molt del nostre temps: el surf intel·lectual. És tanta la informació i tan poca la jerarquia, és a dir, el cànon, que és impossible que hi hagi algú al món que hagi llegit tots els premis Nobel potencials.
Al pobre periodista cultural que ronda per la Fira de Frankfurt o el que està de guàrdia a la redacció, els toca començar a mantenir l'equilibri entre les ones, provant de no enfonsar-se en la misèria de la poca profunditat intel·lectual.
No tenen cap més remei que parlar d'un autor que potser no han llegit i acaben fent seriosament allò que Vanity Fair proposa en broma. Abans hi havia una llista d'incontestables que un especialista en literatura no s'hauria pogut saltar sense fer el ridícul. Ara la llista és cada cop més llarga i no només per acumulació cronològica sinó també geogràfica.
Amb la globalització, el món se'ns ha fet petit i el Nobel pot caure arreu, fins i tot a França, que ja en té quinze i encara no tocava que n'hi caiguessin més. Aquest any un tal Modiano? Qui ho havia de dir!