Jornades Poncianes
Jaume C. Pons Alorda
Trenta anys sense Joan Ponç
Joan Ponç és
un dels pintors catalans més importants de
la segona meitat del segle XX, però lamentablement també és un
dels més desconeguts
Joan Ponç (Barcelona, 1928 - Sant Pau, 1984) és un dels pintors catalans més importants de la segona meitat del segle XX, però lamentablement també és un dels més desconeguts. El seu art, dotat d'un caràcter expansiu, exaltat i visionari, no ha gaudit mai dels reconeixements oficials, ja que Ponç, el més jove de la generació d'artistes que integraren el mític grup Dau al Set, només va voler comprometre's amb la seva obra, i per això mai no va renunciar a la seva llibertat en un sistema que poques vegades tolera tanta independència moral i creativa.
És per aquesta necessitat de recuperar la seva obra i la seva figura que l'Associació Joan Ponç s'ha dedicat, durant els darrers anys, a reivindicar el seu llegat per connectar-lo al segle XXI amb tota la força primigènia. Així van néixer les Jornades Poncianes, que enguany arriben a la cinquena edició amb una sèrie de propostes que aconsegueixen portar els objectius fundacionals fins a nivells de gran rellevància.
Els dies 21 i 22 d'octubre, al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), coincidint amb el naixement encara fresc de la nova col·lecció d'art modern i amb l'aniversari dels trenta anys de la mort de l'artista, s'ha celebrat una trobada entre traductors que estan en connexió amb l'univers poncià (Carles Hac Mor, D. Sam Abrams i Gabriel Ventura) i la presentació de l'impressionant volum Ponç abans de Ponç.
En aquesta obra ja de referència, de més de vuit-centes pàgines, la seva curadora, Pilar Parcerisas, ha compilat de manera exhaustiva els treballs de crítica a l'obra i a la figura de Joan Ponç apareguda en premsa, catàlegs d'exposicions i publicacions diverses. Ponç abans de Ponç pretén fer arribar a estudiosos i amants de l'autor els materials primordials que parlen d'ell, escrits per figures com ara Alexandre Cirici, José Corredor-Matheos, Antoni Tàpies i Baltasar Porcel. També s'hi reprodueixen íntegrament les obres conjuntes que va realitzar amb les col·laboracions de Joan Fuster, Joan Brossa i J.V. Foix.
En l'acte del dimarts 21 hi va participar la curadora, acompanyada per Xavier Corberó (escultor i amic del pintor) i Arnau Puig (filòsof, crític d'art i company en aquestes pàgines). Dins aquesta primera jornada també es va presentar el llibret d'homenatge a l'obra Cabra, amb els treballs de creadors com per exemple Antoni Marí, Enric Casasses, Joan Bufill i Carme Miquel, que en van llegir les seves aportacions.
I si pel que fa a les activitats la presència de Ponç és més que evident, es pot ben dir que els seus quadres també han trobat espai al MNAC, ja que l'Associació Joan Ponç ha cedit Cabra del fons de la néta del pintor, Sarah Pons. L'acte, de profunda càrrega simbòlica, va ser presidit pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, amb la presència de Pepe Serra, director del MNAC, i Jordi Carulla-Ruiz, president de l'associació.
D'aquesta manera Cabra es podrà veure al costat de set obres més del pintor, una sèrie de quadres que reafirmen la possibilitat de mons extraordinaris i d'éssers tendrament brutals a mig camí del grotesc i de la llegenda. Per això les Jornades Poncianes d'aquest 2014 són tan importants però també emotives, perquè demostren l'absoluta vitalitat d'unes creacions que continuen vives, i que arriben amb tota la vigència i amb tot el poder de seducció, trenta anys després de la mort de Joan Ponç.