Damià Olivella publica el seu tercer disc, ‘Origen'

“Sempre que faig un disc tinc la sensació que no en tornaré a fer cap altre”, diu Damià Olivella , nascut a Barcelona el 1978, manresà adoptiu, actualment resident a Solsona. El comentari deixa entreveure una certa decepció respecte al món discogràfic. Ell ho explica així: “Un disc em dóna moltíssima feina, perquè ho faig gairebé tot: el componc, en faig els arranjaments i la producció... Tant d'esforç només val la pena si la recompensa és prou bona, i la veritat és que no sempre ho és. Ha estat dur arribar fins aquí, però també reconfortant, perquè en definitiva fas la feina que t'agrada.”

Damià Olivella és un lluitador. Ho demostra la seva perseverança en aquests temps complicats. Ha publicat tres discos en poc més d'un lustre, des que va debutar amb Ara (2009) i hi va donar continuïtat amb Un nou sentit (2012), no sempre amb el millor suport promocional. Ara comença una nova etapa amb Origen, publicat per la discogràfica gironina RGB Suports . Olivella farà demà la presentació del disc amb un concert acústic, tot sol amb la guitarra i “algun convidat especial”, al bar i restaurant Els Jardins de la Mercè , de Girona (19 h, 6 euros).

Origen és un disc creat íntegrament a la comarca del Bages: es va gravar l'agost passat al Transtudio de Manresa, David Rosell (Dept., Brams) el va mesclar a Can Pardaler d'Artés, i Juanjo Muñoz (Gossos) el va masteritzar a Catmastering, també a Manresa. Els músics que han participat en la gravació són els habituals d'Olivella: el baixista Jordi Blanes, el teclista Joan Miranda i, com a última incorporació, el bateria i percussionista Andreu Moreno. A més de la veu principal i els cors, Damià Olivella s'ha encarregat també de les guitarres rítmiques i solistes, la guitarra slide i algunes percussions. Són ingredients més que suficients per donar forma a les 10 cançons que integren el seu “millor disc –ho diu ben convençut– i també el més variat”.

El blues, el soul i la música negra en general continuen estant molt presents en la música de Damià Olivella, sobretot en cançons com ara A mig camí i L'últim que perdrem, però el disc té també altres colors, a part del negre. “M'agrada fer coses diferents”, diu Olivella, que ja pensa en els arranjaments i la producció amb què vestirà cada cançó gairebé des que la comença a concebre en el seu cervell.

Pel que fa a les lletres, Olivella intenta transmetre missatges d'una certa “esperança, més que no pas optimisme”. Per exemple, el disc s'obre amb Despertar, una crida a “actuar, a fer alguna cosa per evitar que tot plegat se'n vagi a la merda, perquè la humanitat està fatal”. I després d'un tema instrumental (Claror) el disc es clou amb Lliure, una cançó que parla de ser “lliures de veritat” i acaba així: “Tots som iguals.”