Les veles s'inflaran amb la força de l'orquestra simfònica

Coincidint amb la reposició recent de Mar i Cel al Teatre Victòria de Barcelona, Albert Guinovart treu al mercat un disc en què proposa les melodies d'aquest musical convertit en clàssic, però vestides, aquest cop, d'un corpus simfònic que dóna volada i redimensiona l'emoció dels temes. Ho fa acompanyat ni més ni menys que de la State Symphony Orchestra of St. Petersburg dirigida per Vasily Petrenko. El concert està integrat per tres moviments. Al primer, el Moderato, apareixen temes com ara No estàs sola i la Cançó de Ferran, mentre que en el segon, l'Andante, emergeix amb força el lacrimogen Per què he plorat? amb la dolçor d'un oboè marcant la veu principal en diàleg amb el piano de Guinovart. Fantàstic. L'Allegro final és una explosió de melodies amb l'Ària de la mare i l'Himne dels pirates que apareix de forma apoteòsica.

No és la primera vegada que es pot escoltar la versió simfònica de Mar i Cel. El 2011 va estrenar al Palau de la Música Catalana el concert amb Camera Musicae, dirigida per Tomàs Grau.

L'àlbum inclou el Piano Concerto n. 2 Traces, estrenat el 2005 en la temporada de l'Orquestra Simfònica del Vallès i dedicat al seu amic, el dramaturg Sergi Belbel. Tal com indica el nom, el concert té vocació autobiogràfica i ressegueix el calidoscopi d'influències que l'han marcat.

Tanca el disc el conjunt intimista dels Valsos poètics, estrenats el 2011 en el primer Festival de Música de Pasqua de Cervera, dedicats a Enric Granados.