cultura

Patrimoni

El valor del Masnou

El municipi maresmenc engega un ambiciosa proposta per recuperar i reivindicar el seu llegat històric, cultural i paisatgístic

Es rehabiliten i condicionen tres punts clau: la Casa de la Cultura, la Mina Museu d'Aigua i el parc del Llac

L'aposta permetrà revitalitzar la població i promocionar-la sobretot en el mercat turístic de proximitat

S'ha fet la reconstrucció històricaen format 3D del Masnou a partir d'un plànol del 1846 de Miquel Garriga

El Masnou ha engegat un dels grans projectes de mandat vinculats a la promoció de la cultura i el patrimoni locals i a deixar constància d'una identitat com a municipi que per a molts encara és desconeguda. Amb el nom d'El Masnou, terra de mar, l'Ajuntament fa temps que treballa en la recuperació de tres espais emblemàtics com són la Casa de la Cultura, a peu de l'N-II; el parc del Llac, un magnífic pulmó verd i alhora un bell jardí neoclàssic, i la Mina Museu d'Aigua, que permet endinsar-se en el subsòl per recuperar la història de l'antiga xarxa de captació d'aigua local. El regidor de Cultura, Jaume Oliveras (ERC), defensa el camí traçat cap a un objectiu ambiciós, però, al seu criteri, perfectament assumible. “Calia sacsejar les consciències i reivindicar un llegat històric i cultural molt ric que no podíem deixar perdre”, indica. Les primeres, i més cares, actuacions han consistit a restaurar i dignificar un espai com la Casa de Cultura, que presentava greus deficiències estructurals que han obligat a tancar l'edifici al públic per poder-lo tornar a obrir amb una nova distribució. “La planta baixa es destinarà al punt d'informació turística i difusió cultural; la primera planta, a l'exposició permanent d'art municipal, i la segona serà per al dipòsit d'art i espais d'ús intern”, enumera el regidor. Tant el parc del Llac com la Mina Museu d'Aigua també han estat objecte de millores, centrades tant en l'adequació dels itineraris com a facilitar la interpretació als visitants, a través, entre altres elements, de plafons informatius. La inversió pel projecte ha pujat a més de 640.000 euros, dels quals la meitat ha arribat gràcies als fons europeus. De l'altra meitat, la Diputació n'ha assumit el 30% i s'ha compromès a un nou ajut de 150.000 euros.

Itineraris i paquets turístics

Paral·lelament a consolidar els punts clau de la cultura del Masnou, s'ha ideat la reconstrucció històrica en format 3D del Masnou a partir d'un plànol del 1846, obra de Miquel Garriga i Roca. “S'ha treballat en la recerca d'una documentació gràfica, oral i bibliogràfica per oferir al visitant una recreació fidedigna de com s'ha anat transformat la nostra població i amb una especial atenció als elements cabdals del seu desenvolupament urbà”, descriu Oliveras. En aquest sentit, tornen a sorgir a la pantalla en el seu màxim esplendor construccions com can Xala, l'església de Sant Pere, el carrer d'Adra i les drassanes, el nucli econòmic més important del Masnou durant els segles XVIII i XIX i d'on beu el seu passat mariner.

Com a complement d'aquesta reconstrucció virtual, s'ha posat en marxa un web, Elmasnouterrademar.cat , en què s'ofereix un recorregut per 17 punts d'interès de la geografia urbana masnovina, bé de manera lliure, o bé organitzada a través de paquets turístics que combinen la descoberta cultural amb la gastronòmica, i fins i tot amb la possibilitat de fer un bateig de mar. “Les opcions són molt
variades i estem plenament convençuts que poden ser atractives per al turisme de proximitat que volem que ens vingui a conèixer”, reflexiona el regidor de Cultura, que hi afegeix que l'oferta d'espectacles i activitat cultural de la població demostra la seva vitalitat. “Volem trencar el tòpic, que no ens fa justícia, que ens etiqueta com a poble dormitori, quan en realitat el Masnou té moltes coses per oferir”, assegura.

Un edifici amb aire oriental
La Casa de Cultura del Masnou va ser concebuda en els seus inicis com a casa d'estiueig del matrimoni format per Jaume Sensat i Rosa Pagès. L'edifici el va reformar entre els anys 1900 i 1901 el mestre d'obres Pere Andreu, que va recollir, seguint les directrius del propietari, que havia viscut a Egipte durant dos anys, diferents elements inspirats en l'art oriental.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.