“No entenc la por de les urnes”

Precisament per això. És una crida a fugir de la resignació i l'immobilisme. És una crida amb un caràcter de celebració però també de lluita. Percebo senyals que diuen que els temps estan canviant, que indiquen que vivim un canvi de cicle i serà per anar millor si establim complicitats. Hi ha qui ens vol fer creure que els ciutadans no tenim capacitat d'influència però jo crec que estem recuperant l'autoestima, com demostra el fet que la gent vol participar de manera activa en la política.

Seria molt vanitós compondre amb aquest fi. Que una cançó esdevingui un himne és el més maco que li pot passar a un compositor però jo no composo amb aquest fi perquè no sé com es fa. Jo faig cançons que volen retratar una realitat, commoure...

És un homenatge a l'heroïcitat i l'èpica dels ciutadans que s'organitzen, com per exemple ho fa la PAH. Un homenatge a aquells que generen estat d'opinió i ens ajuden així a creure que podem fer coses.

Hem avançat en algunes coses però no podem fer un discurs triomfalista perquè no es correspondria a la realitat. L'ascensor social no només s'ha detingut, sinó que està baixant. Però això no obstant hem de ser exigents.

Sí. Les cançons d'aquest disc les he compost de manera diferent. Habitualment un agafa la guitarra i presta més atenció a les harmonies i les melodies però ara volia compondre des dels ritmes, una cosa a la qual no estic habituat. I vaig recórrer als ritmes que són els patrons més clars que tenim. I els més rics.

Potser perquè la tragèdia a l'Estat espanyol és brutal i ens ha superat. Per això la gent pren consciència com mai ho havia fet. Tots coneixem algú que ho està passant molt malament. Gairebé ningú pot romandre aliè a la crisi. La llàstima és que hi ha gent a la qual la crisi li va de puta mare. Per això li canto a la realitat pròxima.

Jo crec que sí. No podem tenir por de les urnes. Crec en la democràcia participativa que consulta al ciutadà. No entenc el perquè d'aquesta por. A mi em partiria el cor que els catalans decidissin independitzar-se. Em fa pena que abandonin el projecte comú però no em competeix a mi. Jo sóc federalista i tant de bo ens puguem entendre. I si no és així, el món no s'esfondrarà.