Les males accions de La Canadenca

Té 18 anys i totes les il·lusions de la vida. És la jove pèl-roja que viu amb la seva mare soltera a la Fonda Mar i Ona del Poble-sec de Barcelona. Es diu Maureen, però se la coneix com a Morín. I els més íntims també l'anomenen la filla de l'escocès. Així se'ns presenta la principal protagonista de la novel·la riu, de 560 pàgines ben embastades, en què hi trobarem de tot: unes quantes morts violentes, uns enamoraments sorprenents, revenges per maltractaments, policies bruts de sang neta, una sèrie d'històries rocambolesques i uns quants milers d'accions de la companyia coneguda com La Canadenca, que d'alguna manera és el centre narratiu del llibre. No en va, el prestigiós enginyer Fred Pearson, que la dirigia, és també protagonista de la narració.

L'escenari del relat és la Barcelona de mitjans de la dècada del 1920. Una ciutat que ja es coneix com a Rosa de Foc des de la Setmana Tràgica, amb revoltes populars, vagues famolenques, pistolerisme anarquista, revenges de la patronal, vida alegre al Paral·lel i que esperava il·lusionada que la força hidràulica substitueixi l'energia del carbó.

Però també seran escenaris d'aquesta novel·la el darrer viatge del vaixell de passatgers Lusitania, ensorrat per un submarí de guerra alemany a l'inici de la Primera Guerra Mundial a més de les comarques del Pirineu que es poblaven d'embassaments hidràulics. També surten polítics catalans com Prat de Riba i l'alcalde Pich i Pon. Però els veritables protagonistes, els que donen consistència i forma al relat, són les dones, començant per la Morín, que ha d'afrontar des de la primera pàgina l'orfandat sobtada en trobar la seva mare morta asfixiada amb una mitja al seu llit. La mare era una dona de gran personalitat i fortalesa que va lluitar a cara descoberta per afrontar l'oprobi públic que suposava en l'època ser mare soltera. I a més, era la mestressa d'una fonda important. La seva germana, Concepció, que pentina les senyores de la Bonanova i les posa en evidència, és una altra caracterització lloable del relat, que té heroïnes més discretes però prou arriscades i venjatives, com la muller del cap de policia torturador i la Feliça, una fidel serventa de la fonda, decidida en les situacions més compromeses.

Els retrats del personatges són un bon capital del llibre, que té una base notable en una trama bastant ben teixida i en un llenguatge correcte i àgil que facilita la lectura. Una meritòria primera novel·la d'una debutant madura com Carme Melchor, amb una vida cultural densa en estudis familiars de pintors i que confessa que s'ha alimentat d'històries de carrer per imaginar-se la ficció.

El conjunt narratiu podria resultar més atractiu si l'autora hagués afegit una mica més de suspens, tan important en un relat que voreja el gènere negre. El fet que a les primeres pàgines ja s'intueixi qui serà l'autor del principal crim i, en el tram final d'alguns capítols, s'anunciï què passarà en el següent, treu part d'intriga. Una bona primera novel·la, amb prou acció i aventures ben explicades, que enriqueix el moment dolç que viu la ficció catalana actual.