Miradors de la vida urbana

Un dels elements arquitectònics més característics de la Barcelona antiga i de l'Eixample són les tribunes i les galeries dels edificis. Aquests cossos sortints, situats normalment a la planta noble, però que es poden trobar en altres nivells de l'edifici, tenien en un principi una funció pràctica: facilitar l'entrada de llum a l'interior dels habitatges. Però amb el temps es van convertir en un element estètic més de les façanes, especialment a través d'alguns dels arquitectes amb més voluntat artística de l'Eixample.

Aquests elements, juntament amb les cúpules d'alguns edificis, habitables en alguns casos però també amb una gran finalitat estètica, són ara objecte de promoció des de l'Ajuntament de Barcelona. L'àrea de Paisatge Urbà del consistori acaba d'editar dues publicacions, Tribunes de Barcelona i Cúpules de Barcelona, que són una primera aproximació amb ànim de registre d'aquestes peces arquitectòniques, amb una possible catalogació en l'horitzó. Els llibres combinen imatges realitzades pel fotògraf Salvador Alimbau Marquès, que ha recorregut la ciutat perseguint aquests elements, i textos del periodista i crític d'art Jaume Vidal, responsable de la secció de Cultura d'El Punt Avui, que dibuixa una panoràmica general sobre l'ús d'aquests elements en la vida privada i urbana dels habitants de la ciutat al llarg de la història i n'assenyala els exemples més significatius.

Paral·lelament a aquesta primera aproximació catalogadora, l'Ajuntament de Barcelona té oberta una línia d'ajuts a la rehabilitació en què es preveu la millora i la dignificació d'aquests elements. El pressupost de la convocatòria d'ajuts generals vigent aquest any és d'11,3 milions d'euros fins al 31 de desembre d'enguany, segons han explicat fonts del consistori barceloní.

En el treball publicat ara, Jaume Vidal assenyala l'origen popular de les tribunes, que es van crear originàriament per fer entrar claror a l'interior dels habitatges i que també són presents a les zones interiors, com als patis, amb balcons coberts de vidre que tenien usos ben poc senyorials: “Aquestes galeries situades a la part posterior tenien una funció exclusivament pràctica, era el lloc d'escalfor durant l'hivern i s'hi posaven les plantes; en alguns casos fins i tot s'hi instal·lava la comuna de l'habitatge”, explica Vidal. En canvi, les tribunes situades a la part frontal de l'edifici tenien una doble funció: a més de ser l'espai més il·luminat i confortable de l'habitatge, especialment a l'hivern, eren “un símbol de distinció d'algunes de les cases més nobles de l'Eixample”, un espai “per mirar a l'exterior i també per ser mirat, de transició entre la vida urbana i la privada”. Per això, arquitectònicament, eren uns elements cuidats fins a l'últim detall estètic, com ara les façanes de l'illa de la Discòrdia, al passeig de Gràcia, en què les tribunes són un element clau i constant del conjunt.

L'arquitectura modernista va posar una atenció especial en les tribunes, com a prolongació dels grans salons interiors i també com a element estilístic de la façana, amb jocs i recargolaments que podien imitar la natura o altres formes especials.

Tot i això, Jaume Vidal assenyala que no es pot considerar només un element burgès i d'aquella època, sinó que té arrels populars i encara avui l'arquitectura més avançada hi juga i en treu partit. Vidal cita edificis singulars com ara el nou Museu del Disseny de la plaça de les Glòries, conegut popularment com “la grapadora”, construït per l'equip d'arquitectes Martorell, Bohigas i Mackay, i que “té una mena de tribuna que s'inspira plenament en la idea de galeria”. També l'edifici del Macba, de Richard Meier, es pot llegir com una immensa tribuna.

Les tribunes tenen també la seva pròpia versió degradada en el tancament amb vidre i alumini dels balcons, no prou aïllats i sense consideracions estètiques gaire elaborades. A la pràctica, aquests espais acaben esdevenint sovint habitacions de mals endreços en lloc d'àrees de connexió entre la vida pública i la privada, entre el carrer i l'habitatge.

Si les tribunes són un element molt present però poc estudiat, les cúpules dels edificis de Barcelona encara tenen menys bibliografia al darrere, i el treball de Salvador Alimbau i Jaume Vidal n'ofereix una perspectiva original, de l'arquitectura urbana. “Tot i que, de cúpules, n'hi ha moltes i de molt maques, en el moment de començar el treball no tenia referències”, explica Vidal. “Barcelona és una ciutat de peu de carrer, d'aparadors, de ciutadans poc donats a aixecar el cap per contemplar la seva ciutat”, assenyala Vidal. Mentre que ciutats com ara Nova York no s'entenen sense aquest gest d'aixecar el cap per contemplar les grans dimensions dels edificis i buscar-ne les cúpules, “a Barcelona aquest és un exercici que no estem acostumats a fer, i quan el fas trobes coses increïbles.”

En els tancaments dels edificis de Barcelona hi ha cúpules d'una gran bellesa i complexitat arquitectònica i ornamental. “N'hi ha que són espais d'habitatge, d'altres són oficines i seus d'empreses i entitats, i en alguna fins i tot hi van intentar muntar un casino”, explica Vidal, enumerant algunes de les que ha recollit en el llibre.

Les cúpules, malgrat el sentit artístic que tenen moltes, han passat desapercebudes, “perquè el modernisme les va eclipsar amb façanes molt espectaculars”, suggereix Vidal, tot i que assenyala que són un clàssic element burgès al qual no van voler renunciar alguns dels principals industrials de la ciutat en el moment de la construcció de l'Eixample. Vidal ha trobat històries amagades en algunes d'aquestes cúpules, reciclades avui com a sales de reunió de consells d'administració, bufets de restaurants... Una de les cúpules fins i tot va servir per observar l'espai exterior. La de l'Observatori Fabra té el seu origen en l'edifici que va construir l'any 1883 la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona a la Rambla de Barcelona, on avui hi ha el Teatre Poliorama. Des d'aquella cúpula ornamental es duien a terme observacions de l'Univers.