Les imatges grandiloqüents de Salgado

Wim Wenders defineix La sal de la tierra com una pel·lícula sobre les grans imatges. El cineasta torna a reflexionar sobres les imatges d'un altre, després dels seus treballs sobre Nicholas Ray, Yasujiro Ozu o els germans Skladanovski. Ara ens parla d'unes imatges que tenen la força de la grandiloqüència espectacular. El creador és el fotògraf brasiler Sebastião Salgado, un home que ha recorregut tot el món per retratar la fam, la misèria, els cossos humans i per acabar buscant els paradisos perduts de la natura en el seu projecte Gènesi, una exposició del qual es pot visitar actualment al CaixaFòrum de Barcelona. Wenders no ens parla dels mètodes de treball, de les càmeres que utilitza per fer les fotografies monumentals, dels mètodes de revelatge, ni planteja cap reflexió estètica sobre l'enlluernadora i discutible obra de Salgado. La sal de la tierra és, sobretot, una mena de biografia, que en alguns casos s'acosta a l'hagiografia, de Salgado, en la qual Wenders col·labora amb el fill del cineasta, Juliano Ribera Salgado. La pel·lícula descriu una trajectòria que comença amb el redescobriment d'Amèrica Llatina, segueix amb el retrat dels grans conflictes i acaba proposant una mena de procés místic de redempció davant la natura salvatge.

La sal de la tierra és un documental convencional en què la creativitat de Wim Wenders és força absent. La pel·lícula enlluerna per la força que té contemplar les fotografies en una gran pantalla. El públic apassionat per la fotografia pot sentir-se atret per escoltar el camí personal que va portar Salgado cap a la professió.

Un altre públic pot sentir-se frustrat perquè darrere la reivindicació de l'artista no hi ha cap exposició dels seus secrets. Situats en el terreny de la discussió sobre l'ètica de determinades imatges, probablement pot sorgir un debat sobre si els treballs de Sebastião Salgado a Etiòpia, Mali, la guerra de Bòsnia o el conflicte de Ruanda porten a terme un procés d'estatització de la pobresa o si, en canvi, volen reflectir un punt de vista contra la brutalitat.