Els traumes del passat

Els ingredients que marquen la trama de Caminando entre las tumbas de Scott Frank no són gens nous. El protagonista és un policia que per atrapar uns delinqüents s'excedeix en l'ús de la violència i provoca que la seva acció tingui danys col·laterals en un delinqüent. El policia, penedit, es converteix en detectiu privat i ha d'enfrontar-se al cas del segrest i posterior assassinat de l'esposa d'un milionari que ha forjat el seu negoci en el tràfic d'heroïna. La investigació criminal el portarà cap a la descoberta que hi ha altres possibles crims semblants i davant la presència d'una banda de psicòpates que estan disposats a tot. Mentrestant, el detectiu decidirà expiar els traumes del passat establint una relació amb un nen al qual intentarà ajudar.

Scott Frank, cineasta provinent de la televisió, ha rodat una pel·lícula planera que l'únic que fa és ampliar la seva trama i treballar algunes atmosferes visuals. En lloc d'un segrest, la trama creua diferents casos i provoca que l'acció resulti més espectacular i pugui tenir certa intencionalitat. També ens proposa la possibilitat de jugar amb els codis del cinema negre traslladats al territori del thriller contemporani per reforçar sobretot la presència del personatge central i el retrat de les seves debilitats interiors. Tot plegat es deixa veure. La pel·lícula no molesta però en cap cas va més enllà de la correcció. Probablement l'únic ingredient destacable és la presència de Liam Neeson perdut pels carrers de Nova York, convertit en una mena d'àngel de la guarda que intenta impedir que la banda de criminals que ha investigat puguin dur a terme més accions ferotges. El to general de la història vol ser cruel, però en el tractament de la relació que s'estableix entre el detectiu i el nen que protegeix s'escapa un cert to sentimental.