la crònica
Apocalipsi a la catedral
A punt de tocar les vuit del vespre, la catedral de Girona ja feia estona que estava a les fosques. Als seus peus, l'acumulació de gent, juntament amb la falta de visibilitat, va provocar un caos i només l'encert de tallar els accessos va salvar la situació. Hi coincidien dos actes multitudinaris a la mateixa hora: la projecció d'una obra de mapatge d'en Fita i la celebració de la tercera edició de la Zombie Walk, que, com cada any, aplega centenars de persones. Les campanes no van arribar a tocar a morts, però van estar a punt de fer-ho.
Sort que un comando de soldats armats fins a les dents i adequadament equipats per sobreviure a qualsevol epidèmia –fins i tot una provinent de França, l'Evoilà, com ens van informar– va venir al rescat. Disparaven a l'aire ràfegues de fogueig i es feien valdre per aconseguir obrir pas entre una multitud cada cop més enfurismada per l'apocalipsi que allà es vivia i fer desfilar els morts vivents pels carrers de Girona tal com estava programat. Només així la sang va arribar al riu. L'Onyar, és clar.
L'horda de caminants d'aquesta edició feia patxoca. Van triomfar un any més els eclesiàstics, en nombre i en premis, ja que una parella de capellans i un grup de monges que havien passat a millor vida es van endur, respectivament, els premis al millor zombi original i grup zombi. Això perquè no devien veure un terrorífic Sant Crist (o era un anticrist?) que corria per allà reclutant deixebles a mossegades. El seguien zombis fantasmes, víkings, rockers, un punky (considerat el millor zombi), infermers, núvies cadàver i fins i tot, ens va semblar veure-hi, al capità Jack Sparrow encarnat pel doble oficial de Johnny Depp. Pel que fa als nens i nenes (cada cop hi ha més mainada disfressada), va excel·lir segons el jurat la Selam, la doble no oficial en aquest cas de la Michonne de The walking dead, a qui només faltava portar els seus dos acompanyants lligats amb una cadena com en la sèrie.
En el trajecte fins a la plaça Sant Jordi es van viure situacions dignes per emmarcar o perquè fossin dignament gravades per aquella parella de reporters que seguien el grup a l'estil REC. Com ara la cara d'alguna castanyera en sentir que els zombis no volien castanyes, sinó “carn fresca”. O el ball que es van muntar alguns al so del Thriller sortint d'uns altaveus d'un artista ambulant imitador de Michael Jackson.
Només se n'han fet tres edicions, però la Zombie Walk de Girona ja es pot considerar una tradició més del programa de Fires i Festes de Sant Narcís. Organitzada en el marc del festival Acocollona't –una altra cita ineludible que atrau un nombrós públic i a la qual ni la coincidència enguany amb la Festa del Cinema o el mapatge ha fet ombra–, sempre se celebra la vigília de Tots Sants, és a dir per Halloween, considerada pels antics celtes la nit de les bruixes. A Girona, que sempre volem ser diferents, més que bruixes tenim clar que són els morts vivents els que dominen aquesta nit. Avui, però, els toca descansar i que la gent els porti moltes flors a les tombes.