En tierra extraña

Amb Katmandú, un espejo en el cielo, Icíar Bollaín va dirigir una adaptació lliure de la història de Vicky Sherpa que va quedar lluny de l'èxit de También la lluvia, el seu anterior llargmetratge. La seva següent pel·lícula suposa un canvi radical de format (es passa al documental) i una reducció dràstica de pressupost. Segueix, però, ben fidel al seu ideari progressista, a través de la història d'un grapat de joves espanyols que han emigrat a Edimburg, buscant una oportunitat laboral i un respecte i dignitat que no han trobat a l'Estat espanyol. La base del documental són una sèrie d'entrevistes, que s'alternen amb un monòleg d'Alberto San Juan sobre la crisi i els motius que han portat l'economia espanyola al carreró sense sortida en què es troba. “El monòleg d'Alberto San Juan em sembla brillant. Es fa aquesta pregunta: quina crisi és aquesta i per què som aquí? Ve a explicar que durant la Transició es va dissenyar un sistema econòmic que ens ha portat fins aquí. Es va traspassar el poder d'unes elits a unes altres, però la democràcia no va arribar a la resta. Els que tenien molt tenen més i els que no tenien gaire tenen encara menys.”

Crida l'atenció la quantitat de dones que apareixen al documental, però no respon a una idea premeditada, diu l'actriu i directora. “Crec que les dones estem més còmodes parlant de com ens sentim. Va resultar que les entrevistades tenien més facilitat i eloqüència per expressar les seves emocions.”. En tot cas, La directora de Te doy mis ojos “volia reflectir una mostra representativa, equilibrada, del que hi ha a fora. Gent preparada, gent que no. Gent jove i no tan jove. Persones amb treballs bons i no tan bons. Però és una petita mostra, no és una feina antropològica.”